Us heu preguntat aquests dies si Lula és l'home que Bush voldria veure governant el Brasil? No és aconsellable que us faceu aquesta pregunta, sobretot els que teniu el so prim, els que patiu ansietat o, de manera molt especial, els clarividents, els lúcids, els més informats, els realistes, els que coneixeu el món, els que teniu la mania de pensar-hi. El món que vol Bush, i que ja ens ha definit amb brutalitat a bastament, és poblat de vassalls, titelles i escolanets, als quals s'exigeix una bona sensibilitat per captar en cada moment què convé als interessos del més ignorant i contundent dels presidents d'EUA dels darrers decennis. (Bush és, en aquest sentit "ignorància i contundència", tot un model en el qual es miren milers i milers de politiquets de la seva mateixa o inferior alçada intel·lectual. Vegeu com els seus gestos d'autoritarisme caciquil són clonats per tants de mandataris d'altres països). Els analistes més prudents, els observadors més cautelosos han arribat a apuntar aquests dies la possibilitat d'interferències de desigual subtilesa en el tram que queda del procés electoral. Molts tenen ara l'ai al cor, perquè comprenen que no seria res de l'altre món que els mercats fessin moviments destinats a desplaçar intencions de vot. Se'ls pot ben comprendre, als que tenen aquestes temences, perquè no són suspicàcies sense fons. Un home com el Lula del Partit dels Treballadors no és, en principi, un simple epígon de Wall Srtet o de la Casa Blanca: això el converteix en un element molt incòmode, quasi en una insolència, en una afronta. Ja ho veurem. Però, i sense voler ser profeta de maldats, home, els nord-americans coneixen i han practicat moltes maneres d'intervenir en la política d'altri una vegada conclosos els processos electorals. A Xile, varen fer els possibles perquè Salvador Allende no fos elegit, i, en no aconseguir-ho, ja ho veus, adoptaren una altra estratègia. Les possibilitats d'ingerència en la política brasilera després de la segona volta continuen tan vives com ho puguin ser ara "i més i tot. Però la pitjor notícia de totes és aquesta, precisament: hi ha por en el món per les reaccions de Washington al possible accés al poder, en el Brasil, d'una força d'esquerra. I ja hi tornam a ser: per què hem de viure sempre atemorits pels EUA? Home, per què, per què: jo t'ho diré: perquè per ases que siguem, alguna cosa arribam a aprendre, o no?