Dijous, 26." Home de conviccions fermes pel que fa a la llengua
i al país, abrandat en la defensa d'allò que considera just i
legítim, en Tomeu Ramis és una persona inquieta que tresca els
camins de l'art per tal de trobar l'eina adient per expressar i
compartir el seu neguit. La seva és una preocupació estètica, però
és, sobretot, una preocupació ètica. En Tomeu, d'ençà que el conec,
i d'això ja fa un bon grapat d'anys, ha usat un instrument primari
i, això no obstant, complex: la veu. Una veu que matisa la paraula.
Una veu que comunica sentiments. Una veu que, quan cal, denuncia la
injustícia i vindica la llibertat. Una veu, en fi, que canta i fa
cor a la coral universitària. La música, sobretot la polifònica,
però també la clàssica, forma part de la seva passió vital. També
s'ha acostat a l'escriptura a través de la poesia. Una poesia que
ateny més al fons que a la forma, a la necessitat d'abocar el seu
desassossec, la seva preocupació envers tot allò fonamental i
irrenunciable, la identitat i la terra, la llibertat i la
independència.
Ara, arran del terrabastall de l'onze S, la polseguera mediàtica
que ha provocat, la guerra que es lliura a l'orient mitjà contra un
enemic invisible, el nou ordre que vol imposar"se al món des
d'estructures de poder econòmic i militar, la divisió entre el bé i
el mal, traçant una línia divisòria sense matisos, la disjuntiva
entre seguretat i llibertat, en Tomeu Ramis ha construït Temps
insolent, un audiovisual en el qual la poesia, la seva poesia,
d'estructura breu, però intensa, les imatges que ha manllevat als
mitjans de difusió i el dramatisme d'una música triada amb cura per
accentuar, adés la violència, adés la tendresa dels missatges,
conformen una obra la força de la qual rau en la simbiosi dels tres
elements que la conformen. Una obra que invita a la reflexió sobre
les causes i les seqüeles de l'atemptat, però també sobre la
vexació de la dona a l'islam més integrista i la vergonya de la
pobresa i els seus efectes sobre la població més dèbil i
indefensa.
Divendres, 27." Hem de convenir que n'Alfred Rodríguez Picó és
un comunicador vocacional que transmet, a la informació
meteorològica, una passió inusual. Però té, en l'horitzó, un enemic
que l'aguaita: l'anticicló. N'Alfred no és home de bonances, ans al
contrari, l'excita la depressió i la borrasca. Coneix amb precisió
el nom de cada un dels niguls per les seves formes, i per la
lluïssor dels seus ulls pot endevinar"se quan vénen carregats
d'aigua o quan són eixuts. No és, certament, una alegria maliciosa
i, contràriament al que pensa en Bernat, un bon amic pescador dels
caps de setmana, no es tracta d'una campanya dirigida contra ell i
la seva afecció, tot i que he de coincidir que a tots dos ens
perjudica, a ell perquè no pot sortir amb la barca i a mi perquè me
priva de menjar"me els pagres que m'ha promès.
Sigui com sigui, a en Rodríguez Picó el mal temps l'estimula i
quan la naturalesa desferma tots els elements amb la força que la
caracteritza, vent, pluja, pedra o neu, per separat, i encara més
tots alhora, i les isòbares tenen aquells moviments sinuosos sobre
els mapes que són presagi de mal averany, i s'obre un canal d'aire
del nord que s'aboca sobre les nostres geografies, aleshores l'home
del mal temps té un orgasme de felicitat, se li nota a la cara el
plaer en cada descàrrega de la barrumbada. Però ai! quan les Açores
ens envien la calma i durant dies i dies es diposita en el nostre
cel la quietud, i la tempesta vagareja per altres indrets d'Europa,
en Rodríguez esdevé un home trist i afligit, privat del conhort
d'un ruixat, sense un mal llamp que posar"se a la boca. Sempre
espera del seu confident meteosat, una andròmina voladora que
vigila les variacions climàtiques que la niciesa de l'home ha
accelerat, la resposta a les seves pregàries. Un cap de fibló, si
us plau! Que la neu arribi al litoral i emblanquini la platja!
Enguany, aquest estiu especialment, n'Alfred Rodríguez ha fruït
d'una follia atmosfèrica que l'ha deixat extenuat. Això són estius
que donen goig! I que es foti en Bernat!
Dissabte, 28." Diuen els papers que la presidenta de les
mallorques se n'ha anat de vacances per terres dels faraons. Vindrà
malalta. Dins quin cap cap anar"se'n a les contrades d'allà baix,
d'on provenen els immigrants que porten la malura. Amb un poc de
sort, només patirà una diarrea.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.