JAUME MATAS A CATALINA CIRER: Hala idò, Catalineta, vés a la correguda a Can Matons a veure si trobes tela, tela i tela, groga i vermella. I si la trobes, ja pots posar les monges tancades a cosir quaranta dies i quaranta nits. Que remugaran? Què vols que et digui, Catalineta, fes"los arribar un cucurutxo de bunyols. Hem de fer una bandera de cinc"cents mil metres. En Kosemari vol que uneixi les cinc illes, cosa que em sembla un desbarat. Que per què dic això? Perquè els alemanys la prendran per una bufanda, la bandera, i si arriben a la conclusió que patim una epidèmia de grip, decidiran que per venir aquí a llepar pastilles Juanola les poden llepar a ca seva.
CATALINETA CIRER A ANTONI MIR: Ah, no, curro! Si tu en tens una de les teves, de bandera, la penges a sa Murada per la Diada, que en penjar"la vendré amb les meves petitones a menjar cacauets i a fer mamballetes. Però no treguis la senyera el dia que estendrem la tela d'en Kosemari, perquè en Garsón sospitarà que tens un pensament anticonstitucional i ja has begut oli. Cada cosa al seu temps i a l'estiu cireres. Que el mes de maig hem d'anar a sa Murada a cridar que «som una nació»? Molt bé! Compta amb mi, Toniet. I vols que reivindiquem més coses? Les que vulguis. Que volem, volem, volem Països Catalans? Jo seré la que cridarà més fort. Però ja en parlarem per la primavera, no m'encenguis la cresta! Ara li toca bravejar a en Kosemari. Jesús, idò que bravegi! Vosaltres, els de l'Obra, llegiu n'Alcover devora es foc que ara arriba el temps de torrar castanyes.
ANTONI MIR A MIQUEL VICENS I A PEP OLIVER: Camarades, s'acosten temps durs. Siguin les meves paraules darreres per agrair"vos l'adhesió del Foment de Turisme i la CAEB a la noble empresa d'articular un país català i sobirà. Si ara vénen mal dades no patiu. Hi haurà, per a vosaltres "herois nacionals!, fills lleials a la noble parla catalana", un record immarcescible en el Fossar de les Moreres.
PEP OLIVER A MIQUEL VICENS: I un be negre! Només faltaria que em deixàs enterrar amb barretina...! Ara mateix vaig a escriure un comunicat d'adhesió de la CAEB al Moviment i a fer un donatiu per a comprar tela.
MIQUEL VICENS A BRUNO MOREY: Don Bruno, ja pot treure la sotana que no hi ha temps que no torn i som a punt de cantar el Cara al Sol. Madrid bull de patriotisme del de bon de veres, don Bruno! Diuen que els madrilenys, han estès, ben amunt, una bandera tan grossa que no deixa ni passar es moscards.
BRUNO MOREY A LA SUPERIORA D'UN CONVENT: Avui, Reverenda Mare, em podeu servir, amb la xocolata, un ribell de bunyols ben ensucrats. En aquests moments difícils és quasi segur que la pàtria voldrà que els prohoms de l'església li donem una mà per tal d'unir els interessos del cel i de la terra. I jo, Reverenda Mare, he interpretat el significat messiànic d'aquesta bandera que pot veure's de tots els punts cardinals. Escoltau: en el cel ja no hi ha una estrella rutilant per a indicar"nos el camí de Betlem. Hi ha la bandera nacional. Els Reis d'Orient, Reverenda Mare, s'encaminaran amb els seus regals cap a Espanya, perquè ara ja no hi ha dubte que el Minyonet era espanyol. De Valldemossa, potser. Quantes vegades m'ho heu sentit dir, Mare Superiora, quan vos he parlat a cor obert? De matinada m'he inspirat i he retocat la lletra d'un dels villancets més populars. Ja el podeu assajar amb totes les mares del convent, perquè el patriotisme puja més de pressa que el sifó i és ben segur que per Nadal el vos faran cantar a la Seu. I ja que vos posau en feina, passau per la conselleria de Cultura que vos donin una subvenció per a obra inèdita.
SUPERIORA D'UN CONVENT A DAMIÀ PONS: Senyor Damià, vénc més contenta que un cascavell. Don Bruno m'ha dit que em donareu una subvenció per a la creativitat literària i una altra per a traducció a altres llengües; a l'alemany, sobretot. Vos cant el villancet: «Dime Niño de quién eres/ todo vestidito de blanco/ Soy de don José María/ y del generalito Franco».
DAMIÀ PONS A JOAN MELIÀ: En lloc d'aquesta bandera dels espanyols, hauríem de penjar un domàs negre. Però no únicament damunt les Illes, sinó de Salzes a Guardamar. Em reafirm en el pessimisme històric de n'Unamuno, Joan. No hi ha res a fer, però som aquí per donar"ne testimoni. Farem un comunicat perquè ningú pugui fer"se el desentès. Parafrasejant i esmenant Lluís Companys, dic: tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a perdre.
JOAN MELIÀ A PERE ROSSELLÓ: Ja tenim involució. Justament ara que em disposava a posar en marxa una altra campanya de normalització lingüística! Sempre ho veuràs. Estic segur que aquesta havia d'ésser la bona.
PERE ROSSELLÓ A CATALINA CIRER: Catalina, he fet un poema en nom dels lletraferits, perquè vegis que no som gent violenta. Que ja ho saps? Bé, en volem deixar constància, perquè tot i que estimam la nostra terra amb un desesperat dolor espriuà, no volem que el senyor Aznar ens prengui per bascos. Són uns versos que traspuen civisme i acatament de l'ordre vigent. Escolta: «M'acaben de posar a caldo./ Som català del llevant/ i si em diuen endavant/ sé que me diuen marchando».
CATALINA CIRER A JAUME FONT: Això pren color. Aire, aire: Mallorca por España!
JAUME FONT A NO SÉ QUI: redell, vatua d'ell, tomo y obligo, mándame un trago, que mis recuerdos yo quiero matar.
RAMON TORRES A CATALINA CIRER: Y olé!
CATALINA CIRER A KOSEMARI: Presidente, las Islas Baleares se unirán con una banderita, talment les llaçades que posen a Can Fresquet a les capses de torrons. En dos dies tendrem més bandera que coneixement. Estoy muy emocionada, Presidente. Y he pensado, fins i tot, que el día de la inauguración podríamos hacer un mosaico humano. Ya sabes, aquello de som una nació que nos inculca Antoni Mir.
KOSEMARI A CATALINA CIRER: ¿Antoni? Dirás Antonio. ¿Que se llama Antoni? Catalineta, déjate de chorradas, seguro que és José Antonio. Como debe de ser. Como son todos los Antonios que nacieron con posterioridad al Ausente. En cuanto a tu propuesta del mosaico, no es mala, puede funcionar. En realidad, no está nada mal. Som una nació. Pero, 'qué digo! Nada de dialectalismos regionales. Ni de ñoñería beateril. Som una nació, somos una nación. Nada de esto: pecho fuera, mirada puesta en el horizonte, fiir"mes! Somos una nación, 'coño!. Así debe de ser. He ahí mi aporte intelectual: somos una nación, 'coño! Y atención al dato: dígase con voz detonante, Catalineta. Sobre todo con un cacho vozarrón. Y con marcialidad chusquera. Somos una nación, 'coño! Faltaría más.
