L'exclusió i la unitat

Aquesta campanya contenia un greu oblit: no s'hi al·ludien les Illes Balears, el principal punt de recepció de turistes de tot l'Estat. Un oblit, encara que no del tot, segons Juan José Güemes, secretari d'Estat de Turisme, perquè la campanya estava dedicada a «Espanya en general, i no a publicitar comunitats autònomes concretes». Diari de Balears s'ha encarregat de provar que sí s'hi citaven comunitats autònomes concretes (quina casualitat: totes governades pel PP o per aliats seus!) i dimarts s'havia arribat a un acord per posar solució a «l'oblit».

Amb tot, l'omissió de les Illes Balears a l'esmentada campanya és bastant sorprenent enmig del clima d'exaltació de la unitat d'Espanya d'aquests dies. De la unitat d'Espanya, n'Aznar n'ha fet lema de croada, i ha advertit, amb l'aspra serietat que el caracteritza, que no permetrà ruptures. És clar que una cosa és que no en permeti, de ruptures, i l'altra és que tothom s'acoti a la seva voluntat. Aznar sempre amonesta, adverteix i amenaça «els contraris», que són tots els que no li riuen les gràcies. Però convendria que estiràs les orelles adesiara als seus, perquè és, en el fons, un atemptat contra la unitat d'Espanya aquesta exclusió de les nostres illes de la campanya promocional. No és possible creure que els autors d'aquesta campanya s'haguessin oblidat de les Balears (per més que això sigui norma), ja que es tractava de turisme. Excloent-nos, qui podrà controlar els nostres sentiments? Quin sentiment d'espanyolitat podem tenir els que aportam tant a Espanya i en rebem l'oblit? La unitat es pot aconseguir per la fraternitat i la concòrdia; o a les males. A Aznar es veu que li agrada més el segon mètode. Ho demostra cada dia al País Basc, on es fa present per acció. I també ho demostren els seus a la comunitat del Pacte de Progrés..., per omissió. No sé què és més ofensiu: que t'ataquin o que t'oblidin, sobretot si l'oblit ve després de l'espoli econòmic.