Diríeu que la unitat d'Alemanya està en perill? Aquests dies, les paraules que s'envien Madrid i el País Basc pugen de to, de temperatura i de contingut, i era qüestió de temps "entengui's: de dies" que Aznar apel·làs a la unitat d'Espanya. Aviat es parlarà de tropes, de l'Exèrcit: qüestió, si no de dies, de setmanes. Però l'assumpte és que l'estratègia d'Aznar, que, no ho perdeu de vista, va perdre les eleccions en el País Basc, consisteix a tensionar fins a límits insuportables la situació euskera, perquè l'ambient d'exasperació li és bo electoralment i qui sap si per tenir un pretext més o menys creïble per tornar a postular"se com a candidat a la presidència del govern. Als esperits autoritaris els escau una proclama com 'la patria está en peligro': els obliga moralment a fer"se'n càrrec. Així, ara es tracta d'empènyer, d'arraconar, d'asfixiar el govern basc, els partits que el substenten i aquella part de la societat contrària a la il·legalització de Batasuna i a les accions judicials de Garzón. Per això, Aznar ha de procurar "i poc que li costa: per si li fes falta, té l'expeditiu i brutal magisteri de Bush amb l'Iraq" no escoltar res que no sigui el seu propi discurs, per no haver d'incorporar al debat cap argument ni cap fet susceptibles de debilitar la seva veritat absoluta. Fa pocs dies, mentre la policia basca detenia etarres, Aznar deia que el PNV no havia fet res contra el terrorisme. D'altra banda, allò que planteja Ibarretxe no és trencar la unitat d'Espanya més enllà del que ho estaria la unitat d'Alemanya. L'Estat de Baviera fa part voluntàriament d'Alemanya, no en qüestiona la unitat i, no obstant això, té potestat per obrir ambaixades on desitgin fer"ho els seus dirigents. Què deu entendre Aznar per unitat d'Espanya? L'status perfilat per Ibarretxe, com una possibilitat que prèviament hauria de ser legitimada per un referèndum, no supera el grau de maniobra política pròpia que té l'Estat de Baviera, cosa que Aznar i els mitjans que ell controla no han incorporat al seu discurs. Megalòman arquitecte de la història contemporània d'Espanya, entén la unitat no com un cos amb articulacions, sinó com un sol membre una mica monstruós; i no admet matisos a les seves definicions, avança cap als objectius sense escoltar ningú, com ho fan els que ho saben tot i per això menyspreen tant els submisos com la dissidència. Bush té el seu Iraq, i Aznar també "una mica més prop.