Jordi Pujol fou directe i contundent, i marcà clares distàncies amb el Govern central, en el seu últim discurs de política general i com a president de la Generalitat. Després dels darrers esdeveniments a Euskadi, i també dels problemes soferts dins Convergència Democràtica per la marxa de Pere Esteve, Pujol volgué deixar palès que les diferències del nacionalistes moderats catalans amb el PP són enormes.

El punt més important del seu missatge va ser que, a la propera legislatura es podrà acabar la col·laboració amb Madrid. Es tracta d'un avís ple de contingut perquè, com se sap, José María Aznar té previst no presentar-se a les properes eleccions, i el seu successor "que encara no se sap qui serà" és posible que ho tingui molt difícil per repetir l'èxit popular del 2000. D'aquí, que l'advertència de Pujol sigui molt seriosa.

Però, per sobre d'això, el que més preocupa al lider ja històric de Catalunya és que Aznar propiciï una involució centralista que, curiosament, ha esclatat a partir del moment, en què els vots de CiU no han estat necessaris en el Congrés dels Diputats per apuntalar el govern conservador.

A més, Pujol té un darrer objectiu molt important més per al seu partit que per a ell: aconseguir que Artur Mas tingui els suports que el president sempre ha tingut. No és senzill que ho aconsegueixi. Com tots els països, el Principat necessita la renovació de persones als càrrecs de responsabilitat polítics per orejar la situació. Així funcionen les democràcies i així avancen. Però, el que no vol Pujol és que un gir polític a Catalunya debiliti la seva lluita per frenar el centralisme. Perquè aquesta, per sobre de canvis o continuïsmes, és la batalla fonamental.