Tant el PSM com UM veuen «viable» la proposta feta pel lehendakari Ibarretxe perquè Euskadi es converteixi en un Estat associat d'Espanya assumint la seva sobirania i el dret a l'autodeterminació. Es tracta d'un posicionament valent i que demostra la visió que tenen els nacionalistes illencs de la problemàtica basca.
Tot i així, cal establir diferències clares entre el cas basc i el balear. Euskadi du una lluita de més d'un segle per a la conformació d'un país que pugui desenvolupar la seva pròpia personalitat. La tasca de les Balears és molt més recent. L'autogovern illenc arrencà tímidament fa menys de dues dècades i resta moltíssim per fer abans de demanar cosobiranies. Una altra cosa és que s'aposti per un Estat plurinacional que superi un centralisme que històricament mai no ha sabut "ni volgut" resoldre els problemes de la perifèria. Les Balears encara han d'acabar de definir el model de creixement econòmic, l'ordenació territorial i les polítiques mediambientals i d'infraestructures. Però això no lleva, en el cas dels nacionalistes, mostrar-se solidaris amb projectes més avançats que poden fer realitat una nova configuració d'Espanya que poc tengui a veure amb l'uniformisme messetari, que durant segles s'ha convertit en una rèmora al desenvolupament de la Pell de Brau. Madrid fou incapaç d'aconseguir l'escolarització general en el segle XIX, i ben entrat el XX s'embarcà en la guerra del Marroc per intentar reconstruir el seu imperi perdut. La Guerra Civil i el franquisme, i més tard la manera com es féu la transició democràtica, són conseqüència d'aquells errors d'origen. Madrid ha de permetre que la perifèria assumeixi el seu deure de refer el vell Estat. I aquesta és l'aposta dels nacionalistes balears.
