Si els estats com Marroc han d'aprendre de nosaltres com evitar l'emigració potser mai no en sàpiguen. Malgrat tots els anys de prosperitat a aquesta banda de l'Estret, no tenim ni idea de com evitar que la gent parteixi cap a una vida millor en un país veí. Hi ha aquella teoria, i no passa de ser una teoria, que diu que si es creen llocs de feina el en país que la gent vol abandonar, ja no voldran partir. Ningú no ha pogut formular les mesures pràctiques que s'haurien de prendre per aplicar aquesta idea tan genial. Basta mirar les llargues coes dels que cobren l'atur a la meitat dels estats membres de la UE per veure que nosaltres mateixos no sabem com crear llocs de feina. Sí, invertir en la creació de llocs de feina, incentivar les empreses perquè en creïn, millorar la competitivitat... moltes frases conegudes. Però sovint pocs resultats reproduïbles. Símptoma de la nostra ineptitud en aquesta àrea és el pànic que es té davant la possibilitat de rebre més immigrants, i haver de donar-los un lloc de feina a ells també. En gran part els discursos sobre la creació de treball són buits. A Europa tenim molts milions de persones que no troben feina. En alguna part fallen les teories sobre l'aprofitament que fa el mercat dels recursos al seu abast. La majoria d'aquests estats que fan frontera a la UE tenen una població majoritàriament jove. El problema de la immigració es mantendrà mentre no aprenguem com crear milions de llocs de feina en aquests estats. Mentrestant, tot el que es diu sobre la capacitat d'un mercat obert i global per solucionar aquests desequilibris no fa més que aplacar la recerca d'una solució acceptable amb la promesa d'un món ideal, capitalista liberal, on tots viurem feliços. Val més no confiar-hi.