Complicitats

Quan qualcú parteix de la convicció absoluta en la primacia de la seva ètnia, religió o ideologia, és un ésser potencialment perillós. Idò jo, dilluns vespre a Sa Nostra, vaig sentir aquest perill mentre escoltava el senyor Tobiass contar la problemàtica del Pròxim Orient des de la perspectiva de qualcú que no dubta a considerar inferiors els palestins, malgrat «només» s'atreveix a dir que se'ls ha de fer entendre la seva equivocació, i que fins que no l'entenguin, és a dir, fins que no pensin com els superiors volen que pensin, patiran. D'igual manera, se'ls ha de «fer entendre» que el president que majoritàriament escollirien no és el president «adequat» i, per tant, tornarien a equivocar-se. Això, per no parlar de la consideració de la massacre de Jenin com una exageració, idò tampoc no foren tants els morts com per fer-se hitlerianes comparances. De si eren persones o no, de si ningú mereix morir esclafat per un tanc que entra per la finestra de casa... ni mu. Però quan el sionisme arriba a la paranioa és quan, sense renegar del sagrat dret a la ciutadania israeliana de tot aquell que participa de la fe jueva amb independència del lloc de naixement, consideren un atemptat a aquesta mateixa ciutadania el retorn a Palestina dels palestins desplaçats per la guerra. Fantàstic: els éssers superiors poden viure en una terra desconeguda, els inferiors no poden tornar a caseva, perquè serien tan inferiors com els negres de Sud-àfrica, que «s'oblidaren» l'obligació de ser inferiors també en quantitat. La puresa de la joventut permeté a un assistent d'aixecar-se i dir-li porc. A la majoria que assistirem astorats a aquesta sessió de proselitisme, un fals sentit de la urbanitat ens impedí fer altra cosa que no aplaudir. Supòs que els posseïdors de la «veritat» se n'adonaren. Si els anys no m'haguessin aregat la franquesa, m'hauria agradat dir-li còmplice; i allà ell amb la seva consciència: a mi, aquesta complicitat no em deixaria dormir.