cielo claro
  • Màx: 22.28°
  • Mín: 13.08°
22°

La creuada

Els senyors Jaime Mayor Oreja i Rafael Hernando, personatges rellevants del Partit Popular, han acusat el PSM de fer costat a Batasuna, i han demanat a Rodríguez Zapatero que el PSOE rompi els vincles que manté amb els nacionalistes mallorquins en el Pacte de Progrés. No s'hi posen per poc! La notícia, treta de context, és divertida i ens pot induir a pensar que el senyors Mayor i Hernando, tot aprofitant que ens trobam en temps de verema, han agafat una moixa descomunal i en lloc de cantar allò de «el vino que tiene Asunción» s'han entretingut fent befa del PSM. Vull dir, insistesc, que treta de context, l'escomesa impertinent d'ambdós capitosts conservadors, podria ésser considerada una anècdota de mal gust. Fins i tot, encara que sabem que no ho és, una anècdota i que aquesta gent pretén fer mal, hi haurà una part de l'opinió pública que no la prendrà en consideració. Tanmateix, si no li donam la seva importància exacta, ens enganyarem. D'uns temps ençà, el Partit Popular ha emprès la reconquesta d'Espanya. O, si voleu que us ho digui amb altres paraules, la recuperació de l'Espanya que la dreta vol i ha volgut sempre. És a dir, l'Espanya del general Primo de Rivera, de Gil Robles i de Franco. La creuada porta un maquillatge actual, és clar. Però no prou consistent com per a dissimular els trets que caracteritzen les aspiracions de la dreta eterna. Això no és, no cal dir-ho!, una bona notícia per a la convivència. No ho ha estat tampoc en altres èpoques, però part de la ciutadania no s'ha escalivat amb els fracassos anteriors i els escolta. Comunament, en períodes de llibertat, creixen les legítimes aspiracions nacionalistes de bascos i catalans. I l'opinió pública espanyola els considera factors de desestabilització democràtica. Tanmateix, ni l'un ni l'altre, no poden ésser culpats d'ésser els instigadors de cap conflicte bèl·lic. En canvi, el nacionalisme espanyol "el de la dreta, el que es considera portaestendard de valors espirituals o patriòtics", n'ha feta vessar massa, de sang. No desviem l'esguard, la història ens ho diu. De manera que hem de mirar amb força malfiança el camí emprès pel Partit Popular a Euskadi, acompanyat d'un llenguatge intolerant i desqualificador. Pensem-ho. Les declaracions d'un Arzallus o d'un Carod Rovira, per exemple, per incendiàries que siguin, se centren en els anhels d'independència dels seus pobles respectius. No pretenen passar per damunt cadàvers. Les d'Aznar o les de qualsevol dels seus lloctinents, encara que siguin formalment moderades, són de contingut radical, perquè inciten a anorrear llengües, cultures, costums i pobles que no responen a l'estereotip d'espanyolitat que ells defensen. L'atac conservador contra Batasuna per la seva presumpta connivència amb ETA, s'està desvetlant com una agressió contra l'Estat de les autonomies. El Partit Popular ha substituït el renou de sabres d'un temps, pel renou estrident de les casseroles. Criden molt i fort des de Madrid. Tant i tant criden, que acabaran per a treure de polleguera la societat espanyola. Batasuna és l'excusa per a justificar la campanya del nord. I Otegui no deixa d'ésser un sparring. Les crítiques virulentes de la dreta apunten envers el PNB, en les persones d'Ibarretxe i Arzallus; envers Esquerra Republicana i Carod Rovira i, a hores perdudes, envers el PSM. Pujol no és, ara per ara, objecte de les seves ires, perquè és conscient, la dreta, que no podria trobar un rival que es doblegàs a les seves exigències amb la docilitat que ho fa CIU. Tanmateix, Aznar envia Piqué a Catalunya amb la consigna d'aplanar el camí. Aquesta gent del Partit Popular pretén recuperar l'Espanya més rància. La que ens ha abocat a un seguit de conflictes socials. I a dues dictadures. I a una guerra civil.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.