Algú es recorda de l'escàndol, encara que fos breu, que va causar Bush durant la campanya electoral fa uns anys, quan un periodista va deixar en evidència que no tenia ni idea de qui era el dirigent militar de Pakistan, ni dels problemes que es podien estar coent per aquell racó del món. El president general Musharaf preocupava, ja que era el dictador d'un país islàmic, enmig d'una clapa del món molt inestable, amb Iran i Afganistan com a veïnats. Bush ha après qui és. Però si un posàs en filera les descripcions que s'han fet de Musharaf en els darrers cinc o deu anys, pintaria una història molt variada, que ha canviat segons els interessos dels estats occidentals s'han transformat. Algú es recorda de les descripcions que es feia dels russos, i dels dirigents comunistes de molts estats de l'est en els anys de Reagan? Ara els mateixos dirigents, elegits al poder en eleccions democràtiques, són descrits d'una altra manera pels vocals del poder d'Occident. Són honrats, amics, admirables, i sobretot democràtics, ens diuen. I algú es recorda dels colors que s'ha pintat al dirigent cubà, i com encara se'l pinta, segons l'òptica de qui se'l veu? No parlem del cas de Pinochet, que no té color. No parlem del cas, fins i tot, de Bin Laden, titella de la CIA en la lluita contra Moscou després que els russos ocupassin Afganistan. Qui sap si d'aquí a uns anys el dirigent d'un dels estats més tancats del món, Kim Jong Il de Corea del Nord, el veurem transformat en un dels reformadors preferits entre els G8. Els dirigents dels estats més pobres, encara que siguin elegits, com el president de Veneçuela, són presentats a l'opinió pública occidental segons interessa al joc geopolític del moment. Ells no poden fer gairebé res per influir en com els nostres mitjans el presenten, però cauran o sobreviuran en el poder segons dictamini l'opinió pública d'Occident. El vot de l'opinió pública nostra i americana decidirà, tant o més que cap altre factor, el futur de Saddam Hussein. I dels altres que vénguin darrere ell.