El discurs de Maria Antònia Munar amb motiu de la Diada de Mallorca ha armat rebombori entre les altres forces polítiques. El que més ha molestat és que Munar demanàs que es posi ordre a l'allau d'immigració, que sovint arriba sense la documentació exigida i que pot crear un problema demogràfic i disfuncions socials enormes. Sorprèn que els altres partits s'enfadin tant per aquestes afirmacions. Aquests partits saben, fefaentment, que Mallorca té una extensió «real» de cinquanta quilòmetres entre Palma i Alcúdia. I és una illa que necessita deu milions de turistes cada any per continuar vivint tal com la coneixem ara. També saben que a Palma s'esgota el terreny per edificar. Aquesta és la realitat. És un crim demanar ordre davant aquesta situació? Un ordre que existeix no ja a les illes petites com la nostra, sinó també a la gran majoria d'estats democràtics. A totes bandes hi ha control i comptagotes. Però a Mallorca n'hi ha que s'enfaden. Un país de bon de veres és el que és capaç de formar els seus ciutadans. Un país seriós és el que admet els fluxos migratoris que pot assumir. Importar misèria és generar descohesió social i desmoralització. Formar els nouvinguts a poc a poc i conforme a les necessitats de cada conjuntura és estructurar un país de ciutadans conscients. Per ser solidari s'ha de ser primer mirall. I d'aquest mirall i d'aquest autoorgull sorgeix el nacionalisme. I ser nacionalista vol dir lluitar per un país, en el qual tots el seus fills neixin lliures i iguals. Si es pot garantir aquest assoliment, arriba el respecte i el reconeixement. I qui nega aquest respecte és perquè té o bé moral d'esclau i abaixa el cap, o d'esclavitzador i només cerca interessos inconfessables.