No em referesc a l'Onze de Setembre amb majúscules, sinó al que encara escrivim amb minúscules, si bé les seves conseqüències són quasi tan greus per a tot el món com ho varen esser les de l'Onze de Setembre per a Catalunya. De resultes del que acaba de complir el primer aniversari no hi ha hagut fins ara cap nació anorreada ni subjugada, o almanco no més del que ja ho estaven. Però mentrestant, tots estam pagant les conseqüències d'un acte de barbàrie que ha provocat la psicosi col·lectiva més greu de la història, de repercussions econòmiques evidents que, com era inevitable en una economia tan dependent de l'exterior com la nostra, també ens han afectat de ple. Per això és el moment de deixar de banda els sectarismes a l'hora de fer l'anàlisi de la nostra situació, i actuar tots conjuntament en la recerca de les actuacions necessàries per capejar el temporal. I en aquest sentit crec que ja és una bona notícia que, amb poquíssimes excepcions, tots els responsables dels diferents sectors turístics coincideixin en una cosa per altra banda tan òbvia com que la baixada del turisme s'ha produït a nivell mundial perquè la seva causa és també de nivell mundial. Dir que la baixada del turisme a Balears es deu a causes internes balears és negar l'evidència. Les causes internes balears són tan internes, que si no hi hagués hagut qui les escampàs als quatre vents, en els nostres mercats emissors haurien passat pràcticament desapercebudes. Aquí encara n'hi ha molts que pensen que Mallorca és el llombrígol del món, però no es pot atribuir a causes internes balears que a Nord-amèrica hagin fet fallida algunes grans companyies aèries, a Alemanya hagin hagut de tancar definitivament les portes centenars de petites agències de viatges perquè moltíssima gent no ha viatjat, i el nombre de turistes hagi baixat a tot Espanya i pràcticament a tota la Mediterrània, i només hagi augmentat en els països que poden oferir preus baixos a base de sous de misèria i unes infraestructures com les que teníem nosaltres fa quaranta anys. Com que supòs que no hi ha ningú que desitgi que tornem a aquesta situació, sembla evident que és el moment de posar"nos esquena a paret i veure què podem fer entre tots, i què podem aportar cada un de nosaltres, per superar una situació que tothom sap que serà difícil durant els propers anys. I aquí tots estam implicats. La societat illenca en el seu conjunt reconeixent la transcendental importància del turisme i dels turistes per a la nostra economia, sense servilismes que ningú espera, sinó recuperant l'esperit d'allò que dèiem fa anys: «Un turista, un amic». Els treballadors del sector millorant la seva competència professional, de manera que prestin el servei de qualitat que correspon a la nostra condició de destinació turística líder a nivell mundial. Els empresaris controlant la qualitat de la seva oferta i rebutjant els augments excessius de preus. I les institucions públiques coordinant i encapçalant la lluita de tots per defensar el nostre futur econòmic. Si ho feim així, haurem fet els nostres deures i ja només ens mancarà resar perquè no s'arribi a produir l'atac a Iraq que tantes ganes li fa al senyor Bush. Però això, si arriba, tampoc no serà una causa interna balear. Que consti.