Adaia nova

Tanta imaginació l'havia tret de l'entorn de les misèries d'una família més habituada a aprofitar el roís que no pas a assaborir les parts bones que valen la pena de la vida. I és que de misèria no n'hi ha sols de material "que no és la pitjor", n'hi una que és pesta de cent cinquanta mil llaps i tres ases: és la del pensament en negatiu, constituït en una comunicació basada en donar ordres i rebre-les com si de dos cabos primera es tractàs. Així, hi aguanten segles els matimonis, molts. No saben fer res més, i la convivència sols pot ser la típica de dos animals que es peguen sistemàticament mossegades.

És ni més ni pus que el model autoritari genuí que no queda més collons que agafar-lo pels ous i dir-li: uep, jo també hi som. No t'oblidis de mi o els t'estrenyeré fins que agonitzis, moris i ressuscitis no com un canot sinó com una gavina blanca i dolça com un bombó de xocolata ensucrat. Veurà que pot fer pactes amb el principi d'autoritat, però seran pactes on haurà de jugar el temible paper de no ser ni un resabi d'àtom; i, aleshores, se'ls li haurà d'estrènyer més fort que mai, sense contemplacions, fins que li digui: «fill de puta». Crispats, ambdós callaran un moment, però aviat seran a les cireres.

Després de dues bufetades, comproven que s'han fet mal i ell li diu al principi d'autoritat: o no són els teus ous com els meus? Tu sempre els me trepitges quan i allà on pots i vols que jo no te les estrenyi fins a una agonia mil vegades guanyada de tant de mal que m'has fet?. El principi d'autoritat fa el possibles per a revenjar-se, vol ser implacable, i demana que se li dicti pena de mort. Ell, l'estrenyedor d'ous, es compixa de rialles davant tal petició, i li diu: «home si tens els ous com a pinyolets d'oliva», i el principi d'autoritat es concaga de por. Ningú li ho havia dit mai, però "que quedi clar" que tothom ho sabia. Sí, tothom menys ell que no se'ls havia mirat al mirall.