Tot consisteix en saber i voler treure la panada del forn i, si
és nostra no ens la prendran, quan les volences s'actualitzen amb
la insistència sincera de tenir clar el que es vol. Ho sabia i no
reculava. Era, ara, més ell que mai, perquè havia sabut espolsar-se
totes les pors o perquè, simplement, passava el temps fent el que
li agradava, que era imaginar i escriure.
Tanta imaginació l'havia tret de l'entorn de les misèries d'una
família més habituada a aprofitar el roís que no pas a assaborir
les parts bones que valen la pena de la vida. I és que de misèria
no n'hi ha sols de material "que no és la pitjor", n'hi una que és
pesta de cent cinquanta mil llaps i tres ases: és la del pensament
en negatiu, constituït en una comunicació basada en donar ordres i
rebre-les com si de dos cabos primera es tractàs. Així, hi aguanten
segles els matimonis, molts. No saben fer res més, i la convivència
sols pot ser la típica de dos animals que es peguen sistemàticament
mossegades.
És ni més ni pus que el model autoritari genuí que no queda més
collons que agafar-lo pels ous i dir-li: uep, jo també hi som. No
t'oblidis de mi o els t'estrenyeré fins que agonitzis, moris i
ressuscitis no com un canot sinó com una gavina blanca i dolça com
un bombó de xocolata ensucrat. Veurà que pot fer pactes amb el
principi d'autoritat, però seran pactes on haurà de jugar el
temible paper de no ser ni un resabi d'àtom; i, aleshores, se'ls li
haurà d'estrènyer més fort que mai, sense contemplacions, fins que
li digui: «fill de puta». Crispats, ambdós callaran un moment, però
aviat seran a les cireres.
Després de dues bufetades, comproven que s'han fet mal i ell li
diu al principi d'autoritat: o no són els teus ous com els meus? Tu
sempre els me trepitges quan i allà on pots i vols que jo no te les
estrenyi fins a una agonia mil vegades guanyada de tant de mal que
m'has fet?. El principi d'autoritat fa el possibles per a
revenjar-se, vol ser implacable, i demana que se li dicti pena de
mort. Ell, l'estrenyedor d'ous, es compixa de rialles davant tal
petició, i li diu: «home si tens els ous com a pinyolets d'oliva»,
i el principi d'autoritat es concaga de por. Ningú li ho havia dit
mai, però "que quedi clar" que tothom ho sabia. Sí, tothom menys
ell que no se'ls havia mirat al mirall.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.