El Principat viu una convulsió política després que el secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod Rovira, ha admès que va mantenir contactes amb el portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, per tal que ETA no cometés atemptats a Catalunya. Les crítiques a Carod han estat duríssimes a Madrid i també molt severes per part dels portaveus de CiU. Però el cap d'Esquerra s'ha defensat dient que parlaria «amb el diable» per preservar el seu país del terrorisme.
Davant aquesta pugna dialèctica s'imposen dues reflexions. La primera és que ERC és un partit sobirà amb representació parlamentària del poble de Catalunya i, conseqüentment, és lliure de fer el que vulgui sempre que respecti la legalitat. I és honest i legítim que ERC aposti per la pau i es mogui en aquesta direcció. Durant anys, l'Estat francès també ha actuat amb habilitat per aconseguir que el terrorisme no enterbolís la convivència a Euskadi Nord. De la mateixa manera, tant el PSOE quan governava com després el PP en el poder també han mantingut contactes amb els terroristes o el seu entorn per intentar aconseguir un alto el foc i ningú no s'ha desesperat per això.
La segona reflexió és que Carod ha pecat d'ingenu. Si s'entrevista amb Otegi per intentar concessions d'ETA admet implícitament els lligams del partit arbertzale amb l'organització terrorista. I des d'aquesta perspectiva, ha d'aguantar l'arruixada que ara li cau a sobre.
