Llegesc, a Brisas, l'entrevista de Xisco Busquests a Margalida Barceló, l'empresària d'hoteleria que, en els anys setanta, va ésser considerada la primera dona mallorquina que es dedicava a comerciar a l'engròs. Fins aleshores, les dones no passaven d'administrar una botiga de vetes"i"fils o un estanc. Ambdues dedicacions tenien el seu origen a la Guerra Civil. Una visió estereotipada d'aquesta realitat, ens permet afirmar que les tendes de botons servien per a donar una cobertura decent a les mantingudes, i els monopolis de la venda de tabac eren un premi per a les vídues dels 'camisas viejas'i dels militars franquistes morts en combat. Més endavant, la dona empresari va fer"se amb el control de les botigues de moda, que venien roba 'prêt a porter' "curiosament mai de les sabateries" i, de mica en mica, va aixecar el vol. Actualment, n'hi ha moltes, de dones, al front d'hotels o de cadenes hoteleres. Tanmateix, 'doña Margarita' o 'doña Margaritina', va ésser la primera de totes. Aquesta circumstància no implica cap singularitat respecte als plantejaments que en fan, del negoci, els homes empresaris. Comparteix, amb ells, les idees bàsiques i els quatre tòpics que, darrerament, els han empès a alçar la veu contra el Govern. Abreujant, Margalida Barceló analitza el present de l'hoteleria des de l'òptica de José Luis de Villalonga, un gentilhome que no acaba de veure"hi clar en tot aquest embolic d'alemanys, hotelers i administració pública. No toca de peus a terra, el bon escriptor, flagel·lador de la 'bourgeois'. Des d'aquesta perspectiva compartida, Margalida Barceló culpa el Govern de la recessió turística actual, encara que, a continuació, anomena tot un seguit de causes secundàries que el lector perspicaç sabrà entendre que, en realitat, són determinants. Casualment, la setmana passada vaig rebre la visita d'un parent alemany, que regenta una oficina de viatges a Frankfurt. Obligats a parlar per parlar, vaig demanar"li què passa amb els alemanys i Mallorca i, sense pensar"s'ho, va recollir el desafiament. Va explicar"se d'una tirada. Segons les seves xifres, és cert que ha minvat el turisme alemany cap a Mallorca, encara que les raons són clares. L'atur és la principal, ja que assoleix, a Alemanya, xifres insospitades. Hauríem de retrocedir moltes dècades, segons ell, per a trobar una situació de precarietat laboral tan acusada. I per tal de reforçar la seva opinió, m'informa que un germà seu, que és el cap de recursos humans d'una multinacional dedicada a la fabricació i venda d'electrodomèstics, es veu periòdicament obligat a dur a terme reduccions dràstiques de personal. Em diu xifres, i m'adon que fa referència a centenars i centenars d'obrers, cosa que constitueix una sagnia alarmant per a qualsevol economia. L'alarma per l'augment de l'atur s'ha estès arreu del país. I la reducció de les despeses familiars afecta, primer de tot, el pressupost de les vacances. Per afegitó, la implantació de l'euro ha comportat, a Mallorca, una indesitjable pujada dels preus, de manera que una cervesa a s'Arenal costa tant o més que a qualsevol cerveseria situada en el cor de Berlín. Ara mateix, els hotels de Turquia i Grècia ofereixen, als alemanys, la beguda alcohòlica, tanta com siguin capaços d'ingerir"ne, inclosa en el preu global de l'estada. D'altra banda, els atemptats a les Torres Bessones suposaren una anul·lació força important de les reserves de primavera. Tot això em va explicar el meu parent. En veure que havia acabat la corda, li vaig demanar per l'ecotaxa. «Ah, sí "em va dir". Inicialment va ésser rebuda amb desconfiança, perquè s'informava d'un impost sense explicar"ne la destinació que se'n pensava fer. Des del moment que s'ha sabut que servirà per a millorar les infraestructures, estic per afirmar que tothom la paga de bona gana. Tanmateix, cap client meu ha deixat de viatjar a Mallorca per culpa de l'ecotaxa». Va concloure: «És una quantitat tan insignificant la que se'ns reclama que, a l'agència, ja hem deixat d'informar"ne els clients».