Sembla que, l'any qui ve, s'imposarà un cop més el sistema de repartiment de càrrecs que practicam a les nostres illes quan els resultats electorals obliguen a assolir, mitjançant un pacte entre diferents partits, la majoria absoluta necessària per governar. Dins una democràcia consolidada i seriosa, a ningú no se li acudiria pensar que un partit que només té una petitíssima part dels membres d'una corporació representativa, en pugui tenir la presidència. Ara mateix, els liberals alemanys, que volen treure el 18 per cent dels vots a les eleccions d'aquí a dues setmanes i estan fent campanya dient que el seu cap de llista és candidat a canceller, ja han estat objecte de burla per part dels mitjans de comunicació: Com pot voler esser canceller el candidat d'un partit que es fixa ell mateix l'objectiu d'aconseguir el 18 per cent dels vots dels ciutadans? Aquí no miram tan prim, i tots els caps de llista són candidats al càrrec màxim de la respectiva institució, fins i tot els que amb prou penes hi tendran representació. Això pot esser una estratègia electoral, ridícula als ulls d'una societat madura, però resignadament acceptable dins una democràcia immadura des de la perspectiva de voler dir als electors: aspiram a esser el partit més votat, i per tant aspiram a la presidència de la institució. En el cas dels partits que sabem que no seran els més votats, hauríem de saber també que això no té més sentit que voler insuflar entusiasme als seus votants de cara a les eleccions, sense més transcendència després de les eleccions. Però no. Aquí, fins i tot els partits que a tot estirar treuran la dècima part dels membres de cada institució, la volen presidir, sense que els preocupi en absolut aquest capgirament total del sentit del vot representatiu. Ara mateix, el senyor Eberhard Grosske, un home d'indubtables mèrits encara que només sigui pels seus esforços per posar seny dins la rara anatomia del centaure que vol esser la coalició d'EU i Els Verds, acaba d'anunciar la seva candidatura a Cort dient que "evidentment" ell vol esser batle de Palma. Propugna un pacte de progrés, i diu que qui sigui el batle dins tal pacte ho decidiran els ciutadans. Però afegeix que la qüestió es derivarà de la lectura política dels resultats electorals, "que no necessàriament ha d'esser una lectura mecànica". I aquí és on el senyor Grosske va errat. Perquè si la decisió de qui ha d'esser el batle correspon als ciutadans, és evident que a l'hora de fer un pacte només es pot fer una lectura mecànica dels resultats. La lectura política suposa mantenir l'absurd i antidemocràtic sistema de repartidora de càrrecs que s'ha establert a les nostres illes: Vosaltres teniu el President de la Comunitat Autònoma? Ah, idò nosaltres el President del Consell. I nosaltres el batle de Palma! I si no, no hi ha pacte. El resultat és que, dins unes institucions representatives, el seu màxim responsable s'adjudica al partit manco representatiu, perquè és el que ha obtingut manco vots, però necessaris per fer també el pacte a una altra institució. I això és una contradicció incompatible amb una democràcia ben entesa. Si el senyor Grosske vol esser batle de Palma, el que ha de fer és conseguir que, a Palma, el seu partit sigui el més votat entre els que formen el pacte. I si no, acceptar el veredicte dels ciutadans, que és l'única lectura política acceptable d'un resultat electoral.