Ja era hora que algú fes menció dels kurds. Ha hagut de ser un líder kurd que ho fes, és cert, però almenys ara tornen existir. Algú els ha tornat col·locar en el mapa d'aquella zona entre Àsia i el Pròxim Orient que tan sols té nom. Però potser no és una bona notícia: només es nomena els kurds als mitjans de comunicació quan són al centre d'una zona de guerra, o estan a punt de ser"hi. Que hagin sortit a les revistes alemanyes és senyal que les amenaces són serioses, i indica també que aquesta vegada no es deixaran atropellar sense almenys protestar des del principi: un dels líders de la zona autònoma kurda dins l'Iraq, Massoud Barzani, han llançat un avís a Turquia, advertint Ankara que no faci res per impedir la creació d'un estat kurd en el nord de l'Iraq. Turquia veu venir que si els americans cerquen algú que vulgui acabar amb Sadam Hussein, ben segur que ja hauran parlat dels kurds. Són l'única oposició més o menys organitzada amb líders reconeguts dins l'Iraq. Si els americans volen utilitzar alguna força constituïda per iraquians per enderrocar Hussein, com feren amb l''Aliança Nord' a Afganistan, segur que comptaran amb els kurds. Però si els kurds de l'Iran aconsegueixen alguna de les seves reivindicacions com a resultat, com Barzani sembla esperar, els kurds de Turquia voldran el mateix. Per tant, malgrat els espants que es puguin fer devers Washington, no sorprèn que una delegació de més de cent polítics, empresaris i metges turcs, liderats per un ministre, arribaven ahir a Bagdad per parlar de com es poden millorar els llaços entre els dos països. Turquia, que serviria i serveix de base per als bombarders americans, no vol que hi hagi cap guerra. Un s'atreviria a dir que, malgrat formar part de l'OTAN, Turquia no vol que enderroquin Hussein. Turquia, en aquesta guerra, s'apuntaria a l'opinió dels estats àrabs, vaja, a l'opinió dels estats que són veïnats de l'Iraq: un atac a l'Iraq els farà mal a tots.