muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

L'infern

Fa molts anys que vaig deixar de creure en l'infern i per això el xantatge acostumat de les religions no té gaire efecte sobre la meva consciència. Encara així, una cosa és la terra maleïda inventada pels cristians amb éssers amb banyes i coa i, un altra ben diferent l'advertència dels amos de la benzina: «Si s'ataca l'Iraq s'obriran les portes de l'infern». Aquest infern sí que em produeix por, la mateixa que em fa el texà. Un personatge absurd i ridícul que mentre juga a liderar l'esperança blanca i demòcrata, no té ni demostra el mínim respecte cap als drets humans. Bush no en té prou amb les execucions, segrests i ingerències constants en la sobirania dels pobles, sinó que ara necessita una guerra, un atac de videojoc que l'ajudi a millorar les pèssimes enquestes de popularitat. L'11 del setembre no se supera amb dosis de patriotisme i dictadors elevats a la categoria de grans dimonis. Encara que les Nacions Unides posin l'estora com acostumen a fer quan els Estats Units decideixen treure els rifles i que Gran Bretanya mostri de nou el llautó amb el silenci covard dels seus amics europeus, tothom comença a tenir molt clar que bombardejar no té gaire sentit (si és que mai n'ha tingut). Ens volen fer creure que no podrem dormir tranquils i lliures fins que no posem ordre a l'Iraq, i jo em demano què té aquesta dictadura que no tenguin les altres que s'han fomentat, protegit i subvencionat des de l'Administració americana. Per això, el mateix poble americà no veu amb bons ulls una nova acció militar quan encara ningú no li ha explicat per què hi ha persones capaces de suïcidar-se si així li provoca sofriment. I és que no cal anar a l'infern per conèixer en què consisteix; des de la meva ignorància m'imagin moltes situacions pitjors o, com a mínim, equivalents. Supòs que ens en podrien parlar les minories ètniques que viuen als Estats Units, els kurds, els presos turcs, les dones de l'Afganistan o Kuwait i els immigrants no comunitaris que arriben al Vell Continent, entre molts d'altres. Mentrestant, la resta es dedica a organitzar guerres i a amenaçar amb dimonis i l'infern... Per si de cas, jo recomanaria anar a missa i casar-se per l'Església amb unes noces senzilles i discretes, com fa la dreta d'aquest país.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.