Miquel Barceló digué al president Francesc Antich que farà tot el possible per tenir acabada la primera fase de la seva intervenció a la Seu "és a dir, les ceràmiques dels murals" abans de la data prevista, que és el mes de juny de l'any que ve. Si Barceló compleix aquesta paraula, el panorama preelectoral estarà marcat per la seva presència: exposicions antològiques i la inauguració a la Seu.

Negociacions Continuem amb el tema Barceló. Es podrà dir que el contracte que lliga l'artista a la Seu és «lleoní», farcit de bonys i forats especialment respecte de la justificació dels pagaments, però això no es podrà retreure ni a Francesc Conrado de Villalona ni a Celestí Alomar, que el negociaren amb el marxant de l'artista, el galerista suís Bruno Bischofberger. Bischofberger, de fet, arribà a dir que, a ell, tan li feia que Barceló treballàs a la Seu de Mallorca o en una casa de senyores, perquè la seva missió no consistia a parlar de qüestions «espirituals» sinó d'unes altres, molt més «materials». Dijous, Francesc Conrado digué a Barceló que tenia un representant «extremadament dur» i que havia costat molta pena arribar a un acord. Barceló contestà que, precisament, allò mateix li havia dit Bischofberger del mateix Conrado. Aquestes paraules de l'artista fan palesa la feinada de Conrado i d'Alomar, i que era d'allò més difícil un acord diferent, tot i que "recordem-ho" havia estat el mateix Barceló qui s'havia oferit per treballar «de franc» a la Seu.