Barceló

Negociacions Continuem amb el tema Barceló. Es podrà dir que el contracte que lliga l'artista a la Seu és «lleoní», farcit de bonys i forats especialment respecte de la justificació dels pagaments, però això no es podrà retreure ni a Francesc Conrado de Villalona ni a Celestí Alomar, que el negociaren amb el marxant de l'artista, el galerista suís Bruno Bischofberger. Bischofberger, de fet, arribà a dir que, a ell, tan li feia que Barceló treballàs a la Seu de Mallorca o en una casa de senyores, perquè la seva missió no consistia a parlar de qüestions «espirituals» sinó d'unes altres, molt més «materials». Dijous, Francesc Conrado digué a Barceló que tenia un representant «extremadament dur» i que havia costat molta pena arribar a un acord. Barceló contestà que, precisament, allò mateix li havia dit Bischofberger del mateix Conrado. Aquestes paraules de l'artista fan palesa la feinada de Conrado i d'Alomar, i que era d'allò més difícil un acord diferent, tot i que "recordem-ho" havia estat el mateix Barceló qui s'havia oferit per treballar «de franc» a la Seu.