A la Cimera de la Terra que es celebra a Àfrica han dit que un dels problemes que ens esperen és la pèrdua dels continguts de molts bancs de llavors del món. Són aquelles sales, geleres i dipòsits on, en centenars d'indrets del món, es guarden llavors dels cultius i plantes salvatges que es consideren importants per al futur de l'home.

Hi ha llavors de milers de varietats de cultius molt estesos, poc estudiats, però sobretot adaptats a condicions climàtiques de tota casta. Ens han servit diverses vegades per fer creuaments amb cultius que empram en molts països, com el blat, que ha millorat en la seva resistència a fongs gràcies a creuaments amb llavors dels bancs del món. Doncs resulta que no es dediquen doblers a bastament als bancs de llavors per garantir el seu futur.

A més de guerres, plagues, instal·lacions deficients, coincideix que moltes de les línies de cultius que es mantenen estan arribant a la seva caducitat, i han de ser sembrats prest per fer una nova recol·lecta de llavors fresques. Però sembla que en molts casos no es donen les circumstàncies per poder"ho fer de manera adequada.

Per altra part, hi ha una impressió equivocada que l'enginyeria genètica dels cultius, a la qual cosa es dediquen molts milions de dòlars, farà innecessari tota aquesta feian de conservar llavors salvatges. Els que demanen a la Cimera passes concretes que condueixin a resultats palpables no van del tot malament.

Es necessita un compromís econòmic, tècnic i polític per assegurar la riquesa vegetal que durant mil·lennis hem anat adaptant als nostres usos i que és tan necessàia per al progrés de la humanitat.