L'afluència de cotxes de bon matí m'ha fet pensar que l'estiu ja s'està acabant per a la gran majoria que varen imaginar unes vacances de juliol i agost a la platja. Ara que tothom es suposa que fa feina, que la família reial ja ens ha dit oficialment adéu i que Aznar després de contemplar «los bellos atardeceres en el llaüt» ha tornat a la seva croada particular d'abanderar la democràcia, ja em començ a sentir una mica millor. I és que una és molt seva, i el que li agrada quan encén la televisió o la ràdio per escoltar els butlletins del partit en el Gobierno "també denominats informatius de grans audiències de les cadenes nacionals" és veure Aznar entre els seus, amb els capellans d'un monestir castellà i jugant a dòmino, això sí amb el semblant seriós, que ningú es pensi que la situació està per a saraus. Abans d'això no va voler abandonar Menorca sense el tradicional i anodí sopar del Partido. Enguany l'acte va congregar moltes desenes de periodistes acreditats "per cert, amb dificultat per trobar un allotjament, no sé com fan les estadístiques a Madrid" tot per sentir, una vegada més, allò de sempre i la campanya de fa tres anys «Que se vaya la tropa». Com mana la tradició la cerimònia no es podia celebrar sense l'escolà obedient, i aquí és quan el protagonista secundari aprofita l'acte i la campanya electoral per reclamar un càrrec que ell no va guanyar precisament a les urnes. Però això és un detall sense importància, la política es fa dia a dia i sembla que la memòria, la històrica, s'arracona a un calaix. Cañellas va advertir que a ell ningú no l'enviava a galeres i, encara que tothom va pensar que la seva vida pública passava a ser enterament privada, ara ressorgeix amb l'experiència dels anys, i m'imagín que amb la llibreta de faltes posada al dia... que malament que ho té el Ministre. Aquesta tardor se'ns presenta eminentment política i absurda, com totes les campanyes, una pugna pels privilegis, pel poder, al cap i a la fi, econòmic. La futura batllessa de Ciutat ja té la benedicció del Pare mentres el Ministre aguanta i aprofita les darreres canonades en el càrrec abans de baixar a l'arena, aquella que ell extreu del nostre fons marí.