L'espectacle de les runes de Constitució "i ens estalviarem qualsevol acudit sobre la constitució, per què no està el diable per fer creus, i fins i tot confessarem sentir"nos sospitosos d'alguna perversió per escriure"la amb minúscula", l'espectacle de les runes del carrer Constitució, dèiem, al bell mig de Ciutat, amb majúscula, sembla que està arribant a la fi. Han estat molts mesos d'entreteniment i de diversió, en què qualsevol estona morta, o ferida, si més no, ha pogut ser cicatritzada gaudint de l'espectacle que oferia la febril activitat d'excavació que s'hi ha fet. La recuperació d'unes restes arqueològiques que a la fi no són res de l'altre món, diuen alguns experts, no tots, i per això poden ser tapades, això rai, ha tingut el petit interès de palesar que la ciutat ens sobreviu cap al passat (encara que no està gens clar que ens hagi de sobreviure cap al futur, al pas que anem) i el gran interès del tràfec continu i diari de manobres i tècnics, arqueòlogues amb raspallet i operadors de taquímetre, funcionaris i veïns, espontanis i badoc professionals amb horari fix de dilluns a divendres, curiosos i públic en general. És cert que alguns botiguers "i els automobilistes, que necessiten deixar el cotxe davant de correu o del govern civil quan hi van a cobrar un gir o a ... a què va la gent al govern civil?" se n'han queixat, i fins i tot han vist minvar els seus negocis, però res no els pot satisfer més intensament que aquesta contribució a la vitalitat de la ciutat: un espectacle públic i gratuït, al cor de la ciutat, a l'abast de qualsevol públic i amb un ferm contingut cultural, difícilment és tornarà a repetir.

Ningú no discuteix la decisió d'omplir la ciutat d'aparcaments: la ciutat és un objecte mercantil, un espai de negoci, i, de fet, ja és poca cosa més que un immens aparcament, esquitxat d'edificis i d'instal·lacions perquè els conductors tinguin alguna cosa a fer mentre tornen a agafar el cotxe. Hi ha hagut queixes també sobre la quantitat de diners que ha costat tota aquesta funció: milions d'euros que s'han enterrat inútilment amb el sol rendiment d'haver comprovat que sota l'asfalt hi ha les llambordes i sota les llambordes no hi ha la platja, ans només restes de cases i de carrers, construccions tirant a barat i anodins murs de contenció. A d'altres països les restes arqueològiques "i la ciutat arquitectònicament viva" tenen un sentit cultural que va uns quilòmetres més enllà del càlcul de la plusvàlua i de les temptacions urbanístiques, però la diversitat cultural ens ha de permetre mantenir ferma la nostra tradició d'absurditat i autoritarisme municipal, a parts iguals, sense complexos.

Diuen que l'esquerra"esquerra, per dir"ho així, ha proposat de deixar una part de les restes a la vista, protegides per un vidre, però està clar que l'ideal seria mantenir l'excavació eternament activa, perquè l'espectacle diari es perllongués. No costaria gaire, i no deu haver"hi cap problema tècnic, perquè amb el raspallet de dents, n'hi ha per un segle o dos, ni econòmic, perquè si hem pogut mantenit l'excavació durant un any, ho podrem fer deu o vint més sense problemes. En cas de tapar les restes definitivament, almenys s'hauria d'aprofitar per enterrar algunes coses, i que el farciment pugui ser observat "d'aquí a uns segles" com a prova del nostre geni, tret que el pròxim consistori, o alguna altra autoritat competent, decideixi fer aquest aparcament, absolutament imprescindible, sobretot pels qui en viuran durant generacions, d'aquest negoci, i un altre sota la Seu, per exemple, connectat per un passadís. Què s'hi podria enterrar? Algun fanal d'aquests castigadors "tots no hi caben, i només un menys ja ens alleujaria la vista, alguns diaris d'aquests dies negres per al sentit comú "previ a l'ètic i a l'estètic", un parell de maletins plens de diners, afegits als molts que s'hi han tudat, un flascó o dos de Primperan, no molts més, perquè encara ens ha d'evitar les nàusees molt de temps, i algun llibre de James Fenton, no cal que sigui aquell on parla que l'important «No és allò que construeixen, sinó el que esbuquen / No són les cases, sinó els espais entre les cases / No són els carrers existents, sinó els carrers que ja no existeixen».