Final de festa

Ningú no discuteix la decisió d'omplir la ciutat d'aparcaments: la ciutat és un objecte mercantil, un espai de negoci, i, de fet, ja és poca cosa més que un immens aparcament, esquitxat d'edificis i d'instal·lacions perquè els conductors tinguin alguna cosa a fer mentre tornen a agafar el cotxe. Hi ha hagut queixes també sobre la quantitat de diners que ha costat tota aquesta funció: milions d'euros que s'han enterrat inútilment amb el sol rendiment d'haver comprovat que sota l'asfalt hi ha les llambordes i sota les llambordes no hi ha la platja, ans només restes de cases i de carrers, construccions tirant a barat i anodins murs de contenció. A d'altres països les restes arqueològiques "i la ciutat arquitectònicament viva" tenen un sentit cultural que va uns quilòmetres més enllà del càlcul de la plusvàlua i de les temptacions urbanístiques, però la diversitat cultural ens ha de permetre mantenir ferma la nostra tradició d'absurditat i autoritarisme municipal, a parts iguals, sense complexos.

Diuen que l'esquerra"esquerra, per dir"ho així, ha proposat de deixar una part de les restes a la vista, protegides per un vidre, però està clar que l'ideal seria mantenir l'excavació eternament activa, perquè l'espectacle diari es perllongués. No costaria gaire, i no deu haver"hi cap problema tècnic, perquè amb el raspallet de dents, n'hi ha per un segle o dos, ni econòmic, perquè si hem pogut mantenit l'excavació durant un any, ho podrem fer deu o vint més sense problemes. En cas de tapar les restes definitivament, almenys s'hauria d'aprofitar per enterrar algunes coses, i que el farciment pugui ser observat "d'aquí a uns segles" com a prova del nostre geni, tret que el pròxim consistori, o alguna altra autoritat competent, decideixi fer aquest aparcament, absolutament imprescindible, sobretot pels qui en viuran durant generacions, d'aquest negoci, i un altre sota la Seu, per exemple, connectat per un passadís. Què s'hi podria enterrar? Algun fanal d'aquests castigadors "tots no hi caben, i només un menys ja ens alleujaria la vista, alguns diaris d'aquests dies negres per al sentit comú "previ a l'ètic i a l'estètic", un parell de maletins plens de diners, afegits als molts que s'hi han tudat, un flascó o dos de Primperan, no molts més, perquè encara ens ha d'evitar les nàusees molt de temps, i algun llibre de James Fenton, no cal que sigui aquell on parla que l'important «No és allò que construeixen, sinó el que esbuquen / No són les cases, sinó els espais entre les cases / No són els carrers existents, sinó els carrers que ja no existeixen».