Una odissea telefònica

Dimarts dia 6. La línia funcionava. Però a les 17.00, aproximadament, quedà morta completament. Tornàrem a telefonar al 1004 i ens repetiren la mateixa rondalla de sempre: que avisarien un tècnic i bla, bla, bla...

Dimecres dia 7. Dia 7 se'ns presentà devers les 12 del dematí un tècnic. Ens faltava una clau per obrir un traster per on passen els cables i ens digué que es tornaria a presentar a les 18.00 o a les 19.00. No es presentà. A les 20.30 tornàrem a cridar al 1004 i una senyoreta ens intentà convèncer que érem nosaltres qui havíem donat de baixa la línia. Que no, que sí, que no, que sí... Després de 20 minuts admeté la possibilitat que s'hagués produït un error. Ens digué que si realment allò que dèiem era ver (com si fóssim uns impostors), que enviàssim un fax al 902 34 10 04 amb el DNI explicant el que havia passat. Vàrem enviar el fax el vespre mateix.

Dijous dia 8. De bon dematí encara no teníem línia. Vàrem anar a La Caixa de l'avinguda Antoni Maura del Pont d'Inca (Marratxí) i comprovàrem si tots els pagaments eren correctes. A La Caixa mateix s'oferiren per telefonar al 1004. Els explicaren la mateixa cançoneta: que havíem donat de baixa la línia per canvi d'operadora. Evidentment, això era mentida. Més tard ens posàrem en contacte amb un exempleat de Telefónica (que s'oferí per donar-nos un cop de mà) i provà de fer algunes gestions. Ens explicaren la mateixa història, ens remeteren al 1004. Al 1004 ens digueren que tenien una carta nostra sol·licitant la baixa; ens asseguraren, a més a més, que qualcú havia telefonat per interessar-se pel tema. La nostra cara era ja d'estupor, ja que segons pareixia hi havia qualque persona o empresa que havia suplantat la nostra personalitat. Ens digueren que si hi havia un error ens reactivarien la línia, però de moment continuàrem incomunicats i sense cap explicació convincent.

El vespre de dijous dia 8 vàrem tornar a telefonar i, per primera vegada, varen dir que era una «baixa no sol·licitada» i que ens tornarien a reactivar la línia. Per tant, se suposava que divendres o dilluns tindríem línia una altra vegada. Vàrem reclamar una còpia de la carta que, segons Telefónica, havíem enviat sol·licitant la baixa, tot argumentant que, si aquesta carta realment existia, era un delicte molt greu de suplantament de personalitat. Ens van dir que teníem tota la raó i que ho mirarien, però, curiosament, al departament al qual havien de demanar aquesta informació no els agafaven el telèfon. Van afegir que no ens preocupàssim, que ho demanarien i ens telefonarien. Com podeu suposar, encara esperam!!

Divendres dia 9. Tot el dematí esperant la reactivació i... res de res!!! Devers les 16.00 hores vàrem tornar a telefonar al 1004. Aquesta vegada ens passaren amb tres departament diferents. Després de repetir les mateixes coses tres vegades, a la fi vàrem parlar amb una persona que no responia als clixés de les senyoretes i senyors del 1004. Després de diversos «momentitos», ens va dir que si no l'havíem d'escridassar ens diria la veritat. I quina era? Que divendres no ens podien reactivar mai la línia perquè l'ordre no havia passat a les persones que havien de reactivar-la. Ens afirmà (més convençut que el senyor del dia anterior) que ell mateix enviaria aquesta ordre, però que després d'això no ens podia assegurar quin dia exactament tornaríem a tenir línia perquè ja no depenia d'ell. Per primera vegada, aquest senyor ens va dir que això devia ésser un error de donar de baixa un número per un altre (a la fi, una cosa coherent després de cinc dies seguits de parlar amb el 1004!!!).

Els dies 10, 11 i 12: sense línia. A la fi, dia 13, recuperàrem la normalitat. A partir d'ara, qui és el responsable d'aquests caos?