Que les decisions que atenyen sobretot el País Basc les preguin els diputats de tota Espanya és legal, perquè les lleis són així, però no sembla que tot vagi tan bé quan aquestes decisions es prenen en contra de la voluntat d'una majoria significativa de bascos. El Congrés no ha fet cap ou de dos vermells. Amb majories així és fàcil guanyar votacions. Aquesta votació, però, posa en relleu que la nostra democràcia és una mica primària, en el sentit que no té la subtilesa suficient per atendre les contradiccions internes. Se suposava que aquesta era la funció d'un Estat dit de les Autonomies. No ha pogut ser. Com estava cantat des del principi dels segles, els partits d'abast estatal són jutge i part en moltes qüestions. Ahir a Espanya es respiraven uns aromes molt intensos, sentor de patriotisme radical. Molta gent tenia la sensació que finalment s'havia resolt un problema greu. Però si trasllades el centre geopolític al País Basc, la sensació és que ara s'accentuen els problemes. Ara tothom espera coses grosses, que probablement arribaran. I, sobretot, s'ha consumat la sospita humiliant que Espanya sencera ha derrotat el País Basc, perquè un referèndum en el País Basc sobre il·legalitzacions hauria donat uns resultats ben diferents. A tots, no només als bascos, a tots ens irrita que el Congrés prengui decisions que ens afecten i que van en contra del parer de la majoria dels nostres conciutadans de la comunitat. Pensau com s'han de sentir els bascos, entre ells aquesta militant socialista que, serenament, es mostrava dolguda per la ràdio perquè els «seus», els que ella sempre ha votat, no entenien el País Basc. Hi ha massa gent de bona voluntat que ara té una sensació de derrota: no són només quatre criminals, sinó moltes persones que treballen, paguen imposts, formen famílies i, sobretot, tenen un ideal de país en pau. I què degueren pensar ahir aquestes persones en veure les fotografies on quatre rostres somrients expressaven satisfacció i optimisme, just quan Aznar acabava de comunicar al rei els resultats de l'àmplia estratègia deslegalitzadora? Els somriures d'aquests quatre rostres, reis, Aznar i Botella, traduïen un triomf pel qual se sent humiliada més de la meitat de la població euskera. Haurien pogut fer un petit esforç i guardar les formes.