Piove... porco governo!

I és que amb l'aforisme que predica «el turisme és una qüestió d'estat», es vol significar tot el contrari. Per alguns, només poden opinar els únics qui en saben, és a dir, els hotelers. Exclusivament. I és veritat, en saben, de guanyar doblers, i ho han demostrat. Però quan es pronuncia la paraula «interès general», interès de tots, és aleshores que contesten que amb les «coses de menjar no s'hi juga». També es deia que «els experiments amb gasosa», se'n recorden d'aquell ministre? És a dir, que d'experiments amb el turisme, res de res. Com abans, anava molt millor, ni lleis, ni regles, ni impostos diversos... L'any 73 hi hagué una crisi fortíssima al turisme de Balears, la culpa l'hagueren de dar al petroli; els finals dels vuitanta, tornem-hi, el mercat turístic britànic es veié sacsejat, la primera ministra Thatcher estava embrancada amb una sèrie de reformes internes, la culpa: per a ella. S'obliga a legalitzar els apartaments il·legals i es prova d'ordenar el sector turístic, la culpa del conseller Cladera, del PP, a aquest el pogueren treure defora. Els mercats de la competència s'espavilen, res, un parell de guerres i atemptats ho arreglen, fins i tot les Torres Besones de Nova York hi tenen a veure... Del creixement turístic exhuberant a Balears, la culpa la donaran a l'oferta extrahotelera, als milers de xalets. Qui no sap que el mercat turístic és un mercat? I ja se sap al mercat tot és venal... Per això hi entren en joc les regles del «màrqueting», del benchmarking i les regles de l'administració pública que toca vetlar pel bé de tots.

A Mallorca tenim turisme de tres «S» (Sun, sol; Sand, arena; Sea, mar), algú diu que de quatre (Sex; sexe), els més polissons n'hi afegeixen una altra (Sangria, sangria). Cinc esses per definir un turisme atret pel clima, la platja, els preus baixos, al qual s'han acomodat els nostres hotelers. Els problemes de bon de veres comencen quan s'ultrapassen els llindars i s'aboca cap al turisme de masses. Pateixen les infraestructures, la societat receptora, el paisatge, el medi ambient i, si no es fa res, que és el que pretenen els hotelers (els vull recordar que se n'anaren de la comissió que redactava el POOT, clar, només en sabien ells, de turisme, i eren els temps del PP), s'aboca el model turístic cap a un carreró sense sortida. Ara veurem quins seran els models turístics que proposaran els partits polítics per a les elecccions que s'acosten. Les propostes dels hotelers, enfront d'una crisi en els mercats turístics emissors, més pronunciada en el mercat alemany i a una recuperació en alguns mercats de la competència de les Balears, ha estat clara: la culpa de tot, absolutament de tot, la té l'ecotaxa i el menfotisme del Govern de Progrés. I, nosaltres, hotelers, que som els únics que sabem de turisme a les Illes Balears, farem uns cursets de didàctica del turisme a veure si així la gent n'aprèn. «Con menos turismo... tendremos un mañana incierto para nuestros hijos». «Amb menys turisme... hi haurà més atur» (en català, això sí). Per tant: el turisme no ha de baixar i n'hi ha d'haver més. «Los turistas, nuestros mejores amigos. La oferta complementaria, su deleite. El hotel, su hogar. Protejamos la hosteleria, de ella dependemos TODOS». «Somos la envidia del mundo... el sector turístico, motor de nuestra economia. Todos lo sabemos. Nuestras autoridades lo saben?». Resposta: no lo sabían, pero ahora, gracias, ya lo saben. Bono, bono, bono. Al començament d'aquest affair, a la federació d'Hoteleria varen proposar fer rifes als hotels, com a contrapartida per no haver de pagar l'ecotaxa. El que dèiem, l'ecotaxa ha servit entre altres coses per saber qui es qui, qui són aquests senyorots que confonen l'interès general, d'un pais, amb el seu propi negoci i ens ho volen explicar. Ara veurem a qui donen la culpa que els TO els vulguin rebaixar els preus. Si sempre han fet el mateix, els TO. Qualsevol excusa els és bona per demanar o exigir rebaixes, la brega entre hotelers i TO d'enguany serà saborosa. Sí, ja sé que amb les coses de menjar no s'hi juga. Perquè no els ho fan saber, també, a «The World of TUI» o «Thomas Cook», els dos gegants dels viatges europeus. Que els ho diguin, que de turisme els qui més en saben són ells, els hotelers balears. M'agradaria veure la cartilla del curset que els faran. Si ha de ser com la que han fet aquí, les rialles se sentiran de Turquia a Croàcia, passant per Grècia, per esmentar alguns mercats de la competència. I per cert, a qui deuen donar la culpa els hotelers tunisians de la bomba a la sinagoga, que esfondrà el turisme alemany? O els hotelers marroquins als quals un brot de julivert, de l'illa del «perejil», els ha esfondrat el mercat espanyol? O els hotelers de la inundada Praga? Fa un parell d'anys els hotelers espanyols donaven la culpa als homes del temps, escoltin bé, no al temps, als homes del temps per dir la seva veritat en la predicció. Vendre les il·lusions d'un viatge o d'unes vacances no depèn mai d'un únic factor, però sí de dos o tres, determinants. Com tampoc les guies dels llocs a visitar són memorials de greuges dels desastres del destí turístic, no hi aniria ningú. Però confondre propaganda amb falsedats, passa factura ben aviat. S'ho creuran els TO que la culpa de tot la té l'ecotaxa, i bons al·lots, ells, mantendran els preus als hotelers, perquè no en tenen la culpa? O és que no ho saben que els TO són els mestres de les «guerres de preus», dels descomptes per reserves amb antelació o de les rebaixes de «last minute»? Puta govern!

I ja que hi som, què me'n direu del nostre govern, encaparrotat a demostrar que el turisme no baixa i que si baixa, no baixa massa, i que si baixa massa, les Balears aguanten millor que ningú la baixada i que si.... Aquí, com feia Jack, l'Esbudellador, «hem d'anar per parts». Però, com bé diu l'honorable Jordi Pujol a les rodes de premsa: «Això, avui no toca».