Per a nosaltres, els compromesos, es Trenc és quelcom especial. És un símbol. Un símbol del nostre compromís amb l'inalienable dret de manifestar"nos de forma coherent amb els alts valors ecologistes que de sempre hem defensat. De fet, tots sabem que dins de cada mallorquí hi un ecologista. No com a d'altres lloc on molt de xerrar i poc fer. Ca. Aquí ens ho hem «currat» des de fa més de vint anys i gràcies a nosaltres ara se pot disfrutar d'aquest paradís pel qual tant hem lluitat. Mani a mani, concentració a concentració, crit a crit hem anat eixamplant la consciència social (popular en dèiem un temps, però ara queda millor de l'altra manera) i avui ja ho som molts, ecologistes. I per a tots es Trenc no és «un» símbol. És «el» símbol. De la Concreció del Somni Mallorquinoecologista. Per això és l'emblema emblemàtic de l'emblemàtica lluita que hem duit gairebé tota la vida, sense descans. És la prova fefaent que el nostre compromís no és utòpic. És real, i triomfant. Ens manifestàren per salvar"lo de les urpes de les gernacions que l'anaven potencialment a destruir. I ho aconseguírem. I per això avui, que és diumenge, hi anam. A gaudir de l'ecologia en estat pur, que per això som ecologistes. Ens hem aixecat prestet, agafat els atapins i el cotxe. Na Marianaina xerrant pel mòbil i la descendència, batiada Maria Josepa però socialment reconeguda com a Marijo, maquillant"se de platja; pareix l'altre dia que encara era una nina d'ue, i ara, amb catorze anys, ja només pensa en els alts compromisos: roba fashion, Microdiol i maquillatge. I arribam al paradís que salvàrem. Aparcam el cotxe, devora els altres milers, arran d'aigua quasi com aquell que diu. I quan sortim del vehicle i veiem aquella riquesa de cavalls mecànics que ens enrevolta i alegra el sense igual paisatge, ens sentim orgullosos de l'afanyosa lluita del passat per salvar tot allò, i mentre reflexionam sobre l'evidència de la gesta, feim les cinc passes fins a devora l'aigua. A l'arena, desplegam les tovalloles, miram els iots, les motos nàutiques, les zodiacs, i les merdetes orgàniques i de plàstic que la gent d'aquells vaixells ens regalen, i mentalment, mentre ficam la llosca del consumit xigarro a l'arena, sentim la plena satisfacció del lluitador ecologista victoriós. Ens estiram sobre la tovallola i quan la primera piloteta ens cau a la panxa, ens aixecam com activats per un ressort, miram amb ànsia assassina la parella que a metre i mig de nosaltres juga a les paletes i ens demanam si per ventura ells dos, o qualcú dels sis o set mil que hi ha a la platja, sabran que entre ells s'hi troba un compromès ecologista que ajudà a salvar aquella meravella. I miram al voltant i ens adonam que de petits, quan anàvem amb els pares a s'Arenal, Can Pastilla, la «Siudat Jardín» o Santa Ponça, érem manco gent que avui en es Trec, sí, però a on vas a parar: això sí que és un paradís ecologista i no la «balearització» que patíem a aquelles platges. I ens fixam amb la família sota una mena de tenda de campanya militar, amb les tres adolescents que ballen l'Aserejé, la padrina que fa becades, la mare que mira el paquet de l'alemany que llueix tanga i el pare que perd l'oremus mirant la italiana de devora que no pareix real; i seguint amb l'escanejada panoràmica la nostra mirada s'entrecreua amb la de la parella de devora, ell barbut, calb i panxut, i ella pit"caiguda, tots dos amb sengles llibres a les mans (ell a l'inrevés, això sí), ella fent com si llegís el darrer de na Carme Alborch i ell aguantant a les mans el d'en Bolutxo, i establim una connexió paranormal que ens fa veure que ells degueren ser companys de lluita per preservar es Trenc. I així passa el matí, fins que arriba l'hora del dinar. I ens n'anam al xiringuito a fer una paelleta, tots sols perquè na Mariajo s'ha perdut amb un jove madrileny al qual li ha demanat si volia que li posàs oli i amb tanta llenegadissa activitat se n'han anat per allà darrere on està molt preservat, de tants preservatius que hi ha. I amb la primera cullerada d'arròs feim mala via al llegir en el diari que: «En Matas vol posar hamaques en es Trenc...». El colmo. Aquests del PP de què van? Són uns antiecologistes. Llavors, quan ens espolsam no poca arena dins del cotxe per tornar cap a Palma, entenem que sí, que no quedarà més remei que tornar a mobilitzar"nos per seguir preservant del PP el paradís ecologista dels diumenges.