El ministre que s'ocupa de l'agricultura i la pesca a Espanya creu que li han envaït les seves competències sobre aigües de les Illes. Des de Madrid vol exercir un control sobre el que considera que li toca governar i, sobretot, no li ha agradat la declaració del parc de Llevant, que agafa aigües que Madrid considera seves. La pesca minva, l'agricultura va així com va. Només falta que les autonomies declarin parc les aigües que tutela perquè es quedi sense feines. Madrid, de tant en tant, ha de recordar que encara existeix. Les competències de Madrid ens enrevolten a un parell de milles de la costa, a les aigües territorials. Però per tota l'argumentació ministerial que treuen, i per molts jufdicis que muntin, no deixen de fer la impressió que la ferida la senten pel fet que aquí governa el pacte i no el PP. El ministre Arias Cañete no estaria tan interessat a reclamar una suposada competència sobre unes aigües que el Govern de les Illes protegeix si governava el seu partit a Palma. La mediocritat de la política surt a lluir quan, fent despesa dels nostres imposts, les administracions es barallen pel control del que en aquest cas és una extensió d'aigua enmig de la mar, on cap dels implicats, i cap dels contribuents, no han perdut res. Aquest és el nostre Perejil... ningú no sabia on era aquesta clapa de la mar que es pot veure a l'horitzó des de Cala Rajada, i ningú no en volia saber res, fins que el Govern el va posar sobre al mapa, incloent-lo al plànol del parc. Madrid, per tant, acudeix als tribunals per reclamar els seus drets sobre «el territorio nacional», i tots hem de pagar la factura. Si algú l'ha de protegir, aquesta clapa d'aigua, pensa Arias Cañete, és ell. Però tampoc no reclama per poder protegir ell la costa est de Mallorca, sinó tot el contrari. El seu company Jaume Matas ja ho deia aquesta setmana: si governaven a les Illes reduirien la protecció del territori.