Com aquests medicaments o aquests neteja-el-que-sia que s'han de mantenir «fuera del alcance de los niños», les ciutats, els països, el món sencer hauria de mantenir moltes coses fora de l'abast de segons qui. Com s'ha demostrat, hauríem hagut de mantenir la ciutat de Palma fora de l'abast de Fageda/Rodríguez. No ho férem, i ens han esbutzat la ciutat, n'han fet, del centre, una monada kistch, i de la resta un no man's land lliurat als més salvatges, als més renouers i als camells. El renou i la contaminació per tantes obres s'autoalimenta: necessitam més gent per fer aquestes obres; per allotjar tota aquesta gent hem de construir més; i com que hem de donar feina a tanta gent, haurem de projectar més grans obres, perquè, si no, on aparcarà els cotxes tota aquesta gentada? El cercle infernalment viciós ens ha de dur a un pet còsmic. Però, i vist que els entregàrem les claus de la ciutat després de la derrota electoral, hauríem d'haver pactat algunes condicions per a la rendició, per les quals les mans de Fageda/Rodríguez no poguessin posar-se damunt la plaça d'Espanya, que han desnaturalitzat amb la desimboltura despectiva amb què el colonitzador capola la memòria del colonitzat. O en el Born, sobre el qual no haurien d'haver tengut cap dret, de forma que no els hagués estat permès fer-hi les molestes beneitures que ara han de corregir: que ho paguin ells de la seva butxaca, seria l'exigència de la ciutat, si la ciutat no estàs malalta. Com s'atreviren a tocar el Born, que, en paraules d'un català que sí que entenia les coses, Santiago Rusiñol, és el vermell de l'ou de l'illa? Per posar les mans damunt la ciutat, primer l'han d'entendre des de la vivència, des de la memòria personal, des de l'afecte, des del coneixement, des de l'educació, des de la història: sense aquests requisits, les solucions tècniques seran sempre solucions desnaturalitzadores. Per posar les mans damunt la ciutat, se n'han de conèixer els punts més sensibles, de vegades mals d'entendre en la seva pervivència si no s'entén que les ciutats tenen llocs, arbres, ombres, racons o passeigs que són els joiells on els ciutadans serven el batec dels avantpassats i les postals de la infantesa. Lluny de qualsevol sentimentalisme entès com la degeneració dels sentiments, aquestes premisses tenen a veure amb els valors humans "vos sona?", tan vulnerables a l'enfollida i militant ignorància dels modernitzadors que ens han tocat. Així que vius, en la pròxima rendició, pactem les condicions: hi ha coses que s'han de mantenir fora de l'abast de qui creu que la ciutat són carrers, places, faroles i aparcaments.