La política exterior americana es va fent sobre la marxa i Colin Powell, l'exgeneral que encapçala la diplomàcia dels Estats Units, pot fer ben poca cosa al respecte. El que du la batuta en exteriors no és ell, sinó George Bush i el seu secretari de defensa Donald Rumsfeld, dos militaristes amb una visió del món bastant senzilla. Afegit a la facilitat que tenen per emprar la força militar, Bush i Rumsfeld són entusiastes del fundacionalisme, aquesta nova visió segons la qual és el moment de redefinir les relacions amb la resta del món, amb tota la resta del món. Fins ara hem vist com ha caigut el tractat sobre els míssils antibalístics que tenien amb Rússia, l'han abandonat; l'acord sobre la limitació dels efectes hivernacle sobre el canvi climàtic, l'han abandonat; el tribunal penal internacional, pel qual firmaren per llavors abandonar-lo. L'estiu el dediquen a refer un altre front: la que separa el món amic del món enemic. Bush va posar la primera línia confusa quan va traçar «l'eix del mal» fa uns mesos, marcant els estats que considera un perill. Ara es debat on queden tots els altres estats que podrien representar una amenaça. Clar, el problema en un codi d'amistat tan blanc i negre com el de Bush, és on col·locar tots els que són grisos. L'Aràbia Saudita és el darrer que han decidit pintar amb aquesta brotxa. La dreta americana es demana si no podrien reemplaçar el règim dels saudites també. Després dels talibans, per què no Hussein, Arafat, la casa de Saud... Tenen la convicció que poden renovar el Pròxim Orient al seu gust. I van fent, o desfent, convençuts que les seves operacions redundaran en l'alliberament dels oprimits. Com sempre, està per veure si els afectats hi estaran d'acord, encara que el seu vot preocupa poc a Washington.