El partit dels Verds alemany ha demostrat una capacitat inesperada de supervivència, que els permetrà celebrar vint anys en el Parlament alemany l'any vinent, si les eleccions de setembre no ens donen una sorpresa. I la previsió és que els Verds, en tot cas, no desapareixeran en els comicis del setembre, sinó que en sortiran reforçats. Per exemple, el seu líder, Joschka Fischer, el ministre d'Exteriors, és el líder més valorat segons les enquestes: set de cada deu alemanys diuen que el consideren més indicat per ocupar el càrrec de canceller que Schroeder i Stoiber. Qui ho hagués imaginat mai. L'estat més gran d'Europa governat per un home que es barallava amb la Policia als carrers de Bonn i de Berlín abans que el partit dels Verds es consolidàs. Fischer és un polític únic a Europa, un idealista convertit en polític pragmàtic que ha sabut mantenir els ideals del partit i mantenir el lloc de feina al gabinet d'Schroeder. Ha aconseguit algunes de les aspiracions dels ecologistes, com un pla per acabar amb l'energia nuclear, i ha sabut gestionar la participació militar alemanya a les campanyes de Kosovo i Afganistan, sense alienar tots els antimilitaristes del seu partit. Fischer ha ajudat més que cap altre polític europeu a crear un nou model per fer política ecologista, que reconeix les aspiracions dels qui demanen que es redueixi el cost del creixement econòmic en la nostra qualitat de vida, i reconeix les limitacions d'un sistema democràtic que funciona gràcies a un esperit de consens, que aquests anys s'ha esforçat a cultivar.