L'Ajuntament de Palma ha duit a terme durant el present mandat, iniciat a mitjans de 1999, un notable esforç per frenar la indisciplina urbanística a Palma. Els quasi dos mil expedients oberts, les més de dues-centes ordres de demolició i la suma de les sancions imposades és una bona prova de l'esforç que s'està fent. En el deure d'obligar a complir la disciplina urbanística no hi ha colors polítics. Es tracta d'una tasca de primera necessitat per a qualsevol Ajuntament tant a Palma com per als altres municipis de l'Arxipèlag. Durant dècades, nombrosos alts càrrecs municipals han mirat cap a un altre costat quan es feien feridors desastres, sobretot a zones rústiques, però també a les urbanes i urbanitzables. Ara es paguen les conseqüències. Mallorca no està a l'alçada de la categoria que hauria de tenir ni per la quantitat ni per la qualitat de molt del que s'ha edificat. I un país planificat al màxim i amb uns servidors públics i una població disposada a no cometre i a denunciar desgavells és fonamental per aconseguir l'equilibri social, econòmic i també polític.

Les normes es fan per ser complides, i qui actua conforme a la legislació vigent és el primer ofès i perjudicat quan veu que altres no ho fan. Si fa vint anys s'hagués posat ordre en aquell «caseterisme» desaforat i sense control, ara l'illa seria una reaitat molt difenta. Però s'ha viscut en la semianarquia durant massa temps. I el fet que un Ajuntament com Palma faci públiques amb orgull les xifres i quantitat de sancions imposades és el milloir exemple de la crispació on ha arribat la comunitat.

I no cal baixar la guàrdia. Sempre, al lloc més insospitat, hi haurà espavilats que intentaran burlar les normes de convivència.