La resposta correcta

Quan m'ho demanaven jo, i alguns amics, que són tots uns figures que s'anticipen als estadis de, la civilització, ja contestàvem amb exabruptes, i ha fet falta molts anys per adonar"nos que la resposta perfecta és dir que vols ser Mark Twain. Fixeu"vos bé en la dificultat de la resposta, que la fa gairebé impossible, tot i que ara ens començam a adonar que és la resposta correcta. No has de contestar mai una professió concreta, perquè tothom sap com és d'imprevisible el mètode per guanyar"se les garrofes. Els nins, i les nines, per descomptat, creixen i arriben a ser, estadísticament, l'individu lamentable que no és necessari descriure aquí i ara. És cert que a tots ens agradaria tenir els diners de Bill Gates, o de Botín, de qualsevol dels Botín, o haver viatjat com Pete Sampras o tenir la seguretat del ministre Rato, però si ho penses bé, l'únic destí desitjable és ser Mark Twain. No perquè es digués en realitat Samuel L. Clemens "tenir un pseudònim ja t'allunya de ser allò lamentable que series si no el tinguessis", ni perquè nasqués el novembre del 1835 ni perquè morís l'abril del 1910 en tots dos casos amb el cometa Halley brillant al cel nocturn, ni perquè fos pilot de vaixells del Mississipí, humorista sense parió, impressor, inventor, soldat, buscador d'or, conferenciant, editor i home de negocis "amb èxit", ni pel regal del seu impagable model Huck Finn, «l'única persona "vailet o adult" veritablement independent en tota la comunitat»", ni perquè digués que «Quan recordem que tots estam bojos, desapareixen els misteris de la vida i aquesta resulta totalment explicable», ni perquè hagués conegut tots els països al món que desitjava de conèixer, tret del cel i de l'infern, ni perquè encara podria dir, com tots els seus lectors, que pel comú en tinc prou amb un parell de línies, un relat curt, un fragment d'un parell de pàgines per mantenir les conviccions i l'esperit que ens permeten arribar cada dia a la posta del sol, en el mateix sentit que una panerola en té prou amb un bocí de pa del tamany d'un gra d'arròs per sobreviure durant un any, però no ho diré perquè ben probablement això no s'entendria.

Jo hagués volgut ser Mark Twain, i aquesta és la resposta correcta quant et demanen què vols ser de gran, perquè només si ets Mark Twain pots encaixar el que passa. En realitat, per encaixar el que passa sembla prou clar que és necessari més d'un posat, però fins i tot això és propi de Mark Twain. Només si ets Mark Twain pots encaixar sense que la teva salut mental pateixi que els militars puguin, amb diners públics, tancar un col·lega perquè s'ha allotjat a una residència amb una persona amb qui no està casat, i al mateix temps que els metges aconsegueixin en cinc minuts retirar un anunci (de desodorant) de la televisió "no sols perquè l'anunci només escandalitza els prèviament pervertits, perquè la pornografia sempre és a dins el cap, com deia un meu mestre, sinó per la rapidesa amb què ho han aconseguit, que ja voldria el Joan Massagué", i a més les notícies de cada any sobre les vacances del rei Fahd a la costa marbellí, i a més que ja no hi hagi cap celebració sense la bandera amb el toro d'Osborne, em penso que és d'Osborne, però no n'estic segur del tot, però sí que és un toro. Només si ets, o vols ser Mark Twain, hi sobreviuràs condret.