Escarrufa

Com les d'aquells que s'omplen la boca de lleis i les utilitzen com a amenaça. Diuen creure (jo no els faig tan boianos com per creure-s'ho de veres) que si aprimen la retxa que separa legalitat i il·legalitat, ultrapassar-la serà més fàcil. Potser, però de què servirà el trasllat d'organitzacions si el que ells voldrien seria el d'idees; i això, per ara a l'Europa del XXI, és impossible. Disminuirà el suport econòmic i reduirà les facilitats de comunicació? Potser, però això vol dir minvar el ventall electoral sense moure l'espectre ideològic, amb la qual cosa només s'aconsegueix deixar gents fora de representació. I, si una part de la població no té representació, serà legítim dubtar de la representativitat. En aquesta espiral de certeses «convenients» que escarrufen, la pau adquireix la categoria de victòria d'un bàndol i no de conquesta de tots. Escarrufa.

Per si un cas, i ateses aquestes certeses en la interpretació dels silencis (que escarrufen molts de juristes i d'altres que no ho som), començarem a fer declaració pública de repulsa de tot allò de l'àmbit criminal, segons desig de la majoria parlamentària espanyola. Dubt si qualque vegada m'he manifestat contra la violació, de manera que aprofitaré aquestes línies per allunyar qualsevol possibilitat de ser jutjat com a còmplice de forçament per silenci. Que quedi clar, senyors legisladors, estic contra la violació, l'assassinat, el tràfic de persones, la pederàstria, i gairebé tot allò que sempre hem entès com a contrari a la convivència. Per si un cas, tampoc no donaria suport a un violador de correus electrònics, de voluntats electorals o a un prevaricador. Però això crec que ja ho sabien i només he de patir per la seva acció i poder, que és molt, i no pel de la justícia, en la qual encara crec, malgrat que les declaracions de qualcuns dels seus membres també m'escarrufen.