Era d'esperar. Les advertències fetes per Aznar dilluns passat es tradueixen ràpidament a la pràctica. El Govern central ja n'ha posat en marxa la tramitació i ha activat el fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, per aconseguir la il·legalització de Batasuna. El nou ministre de l'Interior, Àngel Acebes, ja parla de «refundació» de la democràcia. I aquest és el repte que s'ha plantejat Aznar: trencar amb el model de la transició, que distingia i no ficava dins el mateix sac les opcions independentistes radicals amb les terroristes. Però ara les coses han canviat. I fins i tot els més qualificats portaveus del PSOE estatal afirmen que «les lleis han de ser aplicades».
És cert que el terrorisme és un insult a la dignitat humana dins una democràcia; és veritat que moltes de les accions i manifestacions de Batasuna són intolerables, però entrar en laberints d'il·legalització col·loca el problema basc contra l'espasa i la paret. I la història ens ensenya que apostes d'aquest tipus rarament acaben amb vencedors i vençuts, sinó amb molt de patiment i traumes que es podrien estalviar amb més habilitat política. L'editorial d'ahir de Diari de Balears advertia que sense el suport del PNB aquesta iniciativa legal pot tenir conseqüències imprevisibles. I els nacionalistes moderats bascs no volen saber res d'il·legalitzacions. Per emprendre el plet anti-Batasuna, els dos grans partits estatals haurien d'haver pactat de bon de veres amb Ajuria Enea, i no ho han fet.
La justícia acabarà aplicant la llei de partits i és molt probable que Batasuna acabi fora de la llei. És concebible un Estat de Dret amb les presons plenes de gent per pertànyer a una organització política? Aquest raonament era l'esperit de la transició, que ara es perd.
