L'estiu i el seny

Aquest estiu està essent, sens dubte, una mica estrany. El descens turístic ens augurava un estiu més tranquil, que traslladat a l'Illa significa poder plantejar-te anar al Trenc un diumenge d'agost. Però ja ho diuen que les previsions no sempre es compleixen i al nombre notable de turistes i al gens calculat mal temps hi hem d'afegir l'arribada de personatges que fan d'aquesta terra destinació de paparazzis. Com cada any no hem tengut suficient amb la fotografia dels néts «reials» "seré generosa perquè n'hi ha que ja s'han quedat sense títol de príncep" tan macos i rossets. Revistes i diaris "la classificació ja comença a ser difícil" s'apunten a la moda monàrquica de la família senzilla i feliç de vacances, tots en el xalet debades i esperant el Pare tan preocupat per l'Illot inexistent. Per cert, és curiós comprovar las reticència del Govern de Madrid a parlar de qualsevol tema que pugui significar perdre les colònies. Ceuta i Melilla són tan espanyoles com ho poden ser Barcelona o Sant Sebastià. I això es tracta d'una màxima que no admet ni discussions i molt manco referèndums de cap tipus. Però quan la terra en qüestió no se'ls reclama a ells, sinó que qui la demanen són ells a Gran Bretanya la teoria no és la mateixa... si és que en parlar de mi no ric. Se'm fa difícil entendre com hi ha persones que s'empenyen a viure amb altres encara que saben que l'altra no els estima, inclús l'odien una mica, una qüestió que podrien traslladar a altres situacions i tot resolt, la por només ens fa més mesquins i pobres d'esperit. Tornant a l'estiu i per tant a la frivolitat no em vull acomiadar sense deixar palesa la meva decepció davant la negativa d'Ana Obregón a mostrar-nos el seu nou bikini. Encara que pugui semblar irònic aquest succés tan ridícul ha estat portada d'alguns diaris durant els dos darrers anys. Serà que ella té més seny que alguns editors?