Moros i cristians
La famosa topada de civilitzacions serà celebrada ritualment avui, a partir de les set d'aquest capvespre, als carrers de Pollença. Si la diada del 31 de desembre commemora una annexió militar que avui mereixeria tres o quatre resolucions condemnatòries del Consell de Seguretat de Nacions Unides (que la part agressora ignoraria sense gaire cost), les festes populars de moros i cristians mantenen viu el record de l'enemistat secular que ens separa dels sarraïns. És veritat que es tracta d'una anècdota folklòrica, un simulacre festiu en el qual ja ningú no hi veu cap bel·ligerància real contra els musulmans. Però també és veritat que els temps no estan per a bromes, ara que hi ha tanta de gent, en un costat i en l'altre, convençuda que Occident i l'Islam porten la incompatibilitat mútua (i, amb ella, la llavor de la guerra) escrita als cromosomes culturals. A més a més, en aquesta topada entre civilitzacions, els elements simbòlics hi tenen una rellevància especial: la darrera espiral de violència a Orient Mitjà va començar amb un passeig d'un militar sanguinari per un redol de gran valor religiós, l'11 de setembre va atacar els símbols del poder financer, militar i polític nord-americà (tot i que les morts varen ser més que simbòliques), i Espanya i Marroc han tingut una greu crisi diplomàtica arran d'un illot d'extensió i valor bastant simbòlics.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.