algo de nubes
  • Màx: 31°
  • Mín: 24°
29°

La mort de Jaume Garcias

Diumenge farà anys de l'afusellament de Jaume Garcias, un històric del socialisme mallorquí, i president de la Diputació de Balears des de febrer del trenta"sis fins que va ésser destituït pel cop d'Estat militar del juliol del mateix any. Va ocupar el càrrec quatre mesos, de manera que no va tenir temps de tirar endavant cap projecte. Garcias procedia de la línia obrerista del socialisme i va gaudir de crèdit a la UGT, que comandà (1933), encara que el seu caràcter abrandat li va provocar més d'una divergència amb els criteris assenyats que dictava Llorenç Bisbal. Aquest, Bisbal, era la moderació. Garcias era un xic exaltat. Tanmateix, el seu prestigi a l'FSB era indubtable, de manera que en fer, el Front Popular, un tomb a l'esquerra, va ésser nomenat president de la Diputació. El matí del denou de juliol era al despatx d'Antonio Espina, en el Govern Civil, per tal d'exigir"li l'armament del poble, quan els soldats amotinats posaren setge a l'edifici. Ell anava armat, com tants d'altres, de dretes i esquerres, i així com va sentir veus, a l'altre costat de la porta, d'un patriotisme vibrant i agosarat, propi de la gent de Falange, va llençar l'arma a la foganya i, aprofitant la confusió imperant, va guanyar el carrer, juntament amb altres que participaven a la reunió, entre els quals es trobava Aurora Picornell. Ambdós, Garcias i Aurora, tendrien una fi tràgica. Aurora va ésser detinguda, hores més tard, a la Casa del Poble, situada en el carrer de la Reina Maria Cristina, i assassinada, mesos més endavant, en el cementiri de Porreres, el dissabte dels Reis del trenta"set. Garcias, en abandonar el Govern Civil, va refugiar"se en un pou sec, situat en una casa pròxima a la plaça de Pere Garau. El mes de desembre (continuam en el trenta"sis), Ignasi Ferretjans, també amagat, li va fer arribar la proposta d'embarcar"se amb ell i d'altres en una barcassa que havia de sortir de davant els molins del Jonquet en direcció a Menorca. Garcias va refusar l'oferiment perquè el va considerar excessivament arriscat, de manera que, per un excés de prudència, va signar la pròpia sentència de mort. Ferretjans arribaria a Menorca i des d'allà va passar a Barcelona on va ésser un dels animadors d'El Obrero Balear, una publicació que ell havia dirigit a Palma (1921). En acabar la Guerra Civil amb la victòria feixista, Ferretjans va passar a França, i de França es va traslladar a Mèxic. Garcias no va fer les passes tan llargues. Els seus protectors el tragueren del pou, i el traslladaren a una casa del carrer d'Antoni Frontera, habitada per Gabriel Mas i Margalida Ripoll i els seus cinc infants. Els que el cercaven no l'enxamparen fàcilment. El detingueren el trenta"u de desembre del trenta"vuit, a causa d'una delació que reberen dos policies municipals, anomenats Llorenç Planas i Miquel Binimelis, i que la feren seguir al seu cap, el senyor Miquel Cerdà. Els tres dissenyaren l'estratègia que acabaria amb la detenció de Garcias. El consell de guerra va celebrar"se el deu de maig del trenta"nou, una vegada finalitzada la Guerra Civil, a l'Escola d'Arts i Oficis, situada en el carrer de l'Institut Balear, prop del canòdrom. I Jaume Garcías va ésser condemnat a mort. Fins aquí el relat d'un crim del qual cal deixar constància. Tanmateix, els grans personatges absorbeixen el protagonisme de la Història, en majúscules, i els historiadors no paren esment en el drama humà d'aquells que han estat al seu costat passàs el que passàs, a desgrat de córrer el risc de compartir la seva dissort. El dia que un escamot de policies municipals, guàrdies civils i falangistes enxamparen Jaume Garcias, també detengueren Gabriel Mas i Margalida Ripoll. Aquesta, na Margalida, va ésser maltractada físicament en presència dels seus fills, que contemplaren, impotents, com l'empenyien, la feien caure a terra a cops i l'aixecaven, sense deixar de vexar"la, fins a fer"la pujar a un cotxe. A un cotxe negre, amb cortinetes posades, perquè de fora no es pogués veure allò que passava dedins. A Gabriel Mas el tancaren a Can Mir, i a Margalida Ripoll a Can Sales. Ja he escrit que era el darrer dia del trenta"vuit i el judici seria al maig de l'any següent. En l'endemig, ella va demanar als seus familiars que fessin fer la Primera Comunió als dos fills petits, i així tendria un pretext per a veure'ls. I combregaren, els dos infants, però no els hi deixaren veure. Els va veure, els cinc, el dia del consell de guerra, en el qual el fiscal va demanar per a ella dues penes de mort. Tot i que havia acabat la guerra, les ganes de matar dels guanyadors mai no havien estat tan vives. El fiscal va demanar, tant per a Gabriel com per a Margalida, dues penes de mort. Finalment el jutge va trobar que n'hi havia prou amb una, i el consell de ministres, presidit per Franco, va rebaixar la pena a no sé quants d'anys de presó. En compliren quatre, de manera que recobraren la llibertat (és un dir) l'any que Ultima Hora complia el seu cinquantenari. S'escau fer aquesta referència, perquè el senyor Josep Tous, assabentat de la tragèdia que afectava la família Mas, havia decidit que les cinc criatures d'en Gabriel i de na Margalida repartissin i venguessin diaris per evitar que es morissin de fam. Jaume Garcias havia estat afusellat el quatre d'agost del trenta"nou, al cementiri de Palma. Margalida Ripoll, emigraria a Sud"amèrica a la primeria dels anys cinquanta. Va tornar a Mallorca els setanta, sense ganes de recordar el passat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.