Perejil?

13/07/02 0:00

L'exèrcit té entre les seves files persones responsables d'alguns dels topònims més absurds que mai s'han pogut imaginar. Molts d'aquells topònims dels antics mapes militars han estat corregits en els darrers vint anys, i els tornam a entendre. No és el cas de l'illa de Perejil, que el Marroc acaba de decidir que vol per seva. Dotze soldats, amb dues tendes de campanya i dues senyeres de Marroc, han ocupat aquesta roca, i el Govern de Rabat diu que no la deixaran. En sentir això, la moral dels soldats deu haver davallat en picat. La roca té el nom de Perejil, però no hi deu haver cap planta que s'hi assembli, entre les poques que hi ha. Probablement el militar que manejava el bolígraf anomenava tots els arbusts amb aquest nom. I tots els arbres devien ser pins. També seria natural que el nom de la roca en marroquí soni vagament a «perejil», almenys segons l'orella d'aquell transcriptor militar.

Encara que la capacitat auditiva del soldat es posa en dubte sabent els noms marroquins que ara s'esmenten, Leila i Toura, són difícils de pronunciar de manera que s'assemblin gens a Perejil. Però els dotze soldats que acampen a la roca sabran bé que el nom marroquí és una descripció més exacte d'allà on els seus comandants volen que passin l'estiu: segurament vol dir «roca pelada» o «niu de gavines». Una de les reaccions d'Espanya ha estat enviar soldats a unes altres roques a la costa marroquina, les Chafarinas. També es coneixen com les Jaafàries. En aquest cas el bolígraf el devia manejar algú amb més bona orella. Aquestes roques són també paratges desolats, ocupats sobretot per gavines. I per les foques. No oblidem que les colònies més importants de vellmarins d'aquesta part del món habiten les roques d'aquella costa. Però aquesta no és una preocupació gaire gran en aquests moments a Ceuta, també coneguda com Sebta, en una transcripció més exacta del seu nom àrab.