Mística de la feminitat

30/06/02 0:00

Cada any saps que en surten de nous, de més efectius i específics, segons diuen els laboratoris que els fabriquen. També saps, de cada any, que sense constància no serveixen de res, però cada any caus en la temptació de comprar-te algun dels productes que, segons la propaganda, eliminen la cel·lulitis o atenuen la «pell de taronja» de les cuixes. I com cada any, en llegiràs atentament les instruccions i et faràs el propòsit de seguir-les al peu de la lletra. Comences bé, i el mateix vespre, després d'una dutxa i d'un massatge amb el guant, t'untes les cames de crema i l'estens amb moviments circulars, des del genoll fins als engonals, amb cura i atenció, procurant que sigui ben absorbida per la pell. L'endemà, al matí i al vespre, repeteixes l'exercici. Quatre dies després, estàs contenta de tu mateixa perquè t'has posat escrupolosament cada dia, matí i vespre, la crema que farà que les teves cuixes llueixin una mica aquest estiu. I, a més, també cada dia, has caminat una hora, o quasi, i has fet unes menjades molt sanes. El vespre del sisè dia arribes tardíssim a ca teva, després d'un sopar en què no has pogut elegir el menú i, educada com ets, t'has menjat tot el que t'han servit al plat i tot el que t'han abocat a la copa. Amb prou feines et desvesteixes i et rentes les dents. Et fiques al llit sense pensar en res més que, demà matí, el despertador sonarà a l'hora de sempre. Ni penses a despintar-te ni a fer-te el massatge quasi miraculós.

Arribes a la feina amb els cabells encara humits: no has sentit el despertador, així que has passat per la dutxa i com un llamp t'has vestit i has sortit per la porta, sense berenar ni embetumar-te de crema anticel·lulítica. Ni tan sols t'has mirat al mirall. A mitjan matí, estàs desmaiada de gana i ja veus bellumes. Amb el cafè de mig matí et menges una ensaïmada i procures no tenir massa remordiments de consciència: no has menjat res des del vespre anterior! Et justifiques a tu mateixa. Es tracta d'estar bé amb una mateixa, no de viure sotmesos a la tirania de la bellesa i la primor extrema.

Fa un mes que et comprares la crema anticel·lulítica i fa un mes menys una setmana que no te'n poses: o no hi penses o vas massa justa de temps o et fa peresa. La dieta sana i la caminada diària també han passat a fer part de la llarga nòmina de bons propòsits incomplerts.

L'armariet del teu bany sembla una perfumeria: al costat de la crema reductora de cuixes hi ha la crema reafirmant dels pits, la que ha d'evitar que et surtin arrugues davall els ulls, la que hidrata i dóna «volum» als llavis, la hidratant de cara de dia, la hidratant de cara de nit, la de mans, les ampolles que t'hauries de posar quan fas mala cara per haver dormit poc, l'antiarrugues per al coll, la crema que evita que et surtin tantes taques a la pell, l'anticel·lulítica de l'any passat...

Ja no tens edat per caure en els paranys de la publicitat i hauries d'evitar comprar tot el que t'entra pels ulls. A més, saps, de cada any, que l'embranzida de posar-te les potingues et dura un parell de dies, com a molt una setmana! O és que et penses que a hores d'ara aprendràs les virtuts de la constància? Saps què? Ho deixes aquí i que t'agafin així com ets. I si no, tal dia farà un any. A més, qui et demostra que una pell més estirada et farà feliç?