El desastre de la Borsa

La primera lliçó de l'actual situació d'incertesa és que els mites sempre estan barallats amb el doblers. Les inversions a Llatinoamèrica són fruit dels excedents de finals dels anys noranta, una època de boom tal volta irrepetible per a l'Estat espanyol. La «mare pàtria» acudí a Llatinoamèrica amb esperit de nou ric i s'ha trobat amb el desastre. Aquests països encara no han estat capaços de conculcar a les seves desestructurades societats la cultura de la laboriositat i la bona tasca productiva. Mentrestant, l'economia europea no travessa els seus millors moments. Ningú no vol ni sentir parlar de crisi, però les xifres són tossudes. I la pregunta s'imposa: què passarà amb l'allau de crèdits hipotecaris concedits a l'Estat espanyol en els darrers anys amb interessos molt baixos mentre els principals bancs registren pèrdues multimilionàries a l'altre costat de l'Atlàntic? L'Estat espanyol ha d'entendre que els sentimentalismes i córrer excessius riscs a Llatinoamèrica es poden pagar molt cars.