Els maltesos

El català reconegut a Europa? I per què no? Tot i que la Comissió Europea tengui un grapat d'idees sobre el per què no, no n'hi ha gairebé cap que segueixi una lògica clara. Fa uns dies es va decidir que el maltès serà llengua oficial de la Unió Europea quan Malta entri a la UE el 2004. El maltès serà la primera llengua semítica del parlament europeu "emparentat amb l'àrab del Magreb, el sirià i el libanès" i els maltesos tendran dret a rebre totes les comunicacions, lleis i ordres europees en la seva llengua; els seus parlamentaris a Brussel·les podran parlar en maltès a la cambra europea. El maltès és la primera llengua oficial de Malta; l'altra és l'anglès. I el maltès el parlen un màxim de 360.000 persones. L'argument sobre el cost de produir tota la documentació europea en maltès per la poca demanda que se'n pot preveure no ha pesat: Malta és un estat independent i té els mateixos drets lingüístics que Alemanya o Itàlia dins la UE. Fins ara s'ha dit que totes les llengües estatals serien oficials, i encara és així, de moment. Encara que fossin quatre els que parlassin maltès, seria una llengua oficial de la UE. No s'accepta el relativisme que s'usa en contra de les llengües no estatals, que diu que si són pocs, i paguen poc al pressupost de la comunitat, no poden exigir que les despeses en la defensa de la seva llengua siguin les mateixes que en el cas de les llengües majoritàries. El català el parlen sis milions, però una llengua d'estat és distinta i la UE vol fer creure, i es vol creure, que no fa parts i quarts. L'alegria dels maltesos potser duri poc: es fa comptes reformar tot l'assumpte de les llengües en els dos propers anys, per evitar que amb Polònia i Hongria i els altres països de l'Est no arribem a les 25 llengües al parlament i a haver de pagar una factura absurda d'intèrprets i traductors. En el moment de fer la refoma lingüística de les institucions europees, sembla que hauria de pesar més la lógica dels números...