Malgrat que ja han passat dues setmanes des que es va celebrar
la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea a
Barcelona, les seqüeles que ha deixat segur que tardaran molt de
temps a esllanguir-se. I no parlam de les decisions preses en el
búnquer que es muntaren els màxim dirigents europeus encapçalats
pel caudillín espanyol, i que sens dubte afectaran les nostres
vides de ja mateix. Ens referim a la immensa manifestació del 16 de
març a Barcelona, que demostra que la gent que se sent perjudicada
per l'actual model de globalització neoliberal és molta i que
malgrat els repetits intents de criminalització, aquesta gent està
disposada a mobilitzar-se contra els perjudicis de la globalització
neoliberal.
Qui tampoc podrà oblidar fàcilment la cita del 16 de març de
2002, són el prop d'un centenar de detinguts, en molts casos de
manera arbitrària, víctimes de la desmesurada actuació policial a
la qual ens tenen avesats les hosts dirigides per Júlia
Garcia-Valdecasas, delegada del Govern espanyol a Catalunya. Els
detinguts a banda de l'arbitrarietat dels seus arrests, denunciaren
diverses irregularitats i maltractaments com:
-No poder saber si s'havia realitzat la telefonada a què tenen
dret.
-Haver rebut pressions per signar un paper que no sabien què
deia.
-No rebre aliments des del dissabte horabaixa fins diumenge
nit.
-Tenir amuntegades 64 persones en tres cel·les i malgrat el fred
no pogueren disposar ni de matalassos, ni de flassades.
-No se'ls permeté anar a l'excusat i hagueren de fer les seves
necessitats al passadís, a través de les reixes.
-Pèssima atenció mèdica i maltractament físics a alguns
detinguts.
Entre aquests detinguts hi havia un mallorquí. Un jove d'Inca,
que estudia a Barcelona i a qui no conec personalment, però de qui
he rebut un correu electrònic en el qual explica el seu cas.
N'Antoni, aquest jove inquer, es declara pacifista i explica que va
ser detingut quan es dirigia a casa d'uns amics a veure el partit
Barça-Madrid que es jugava aquell dissabte. Sobre ell pesa
l'acusació d'haver tirat pedres contra furgons policials i ara es
troba en llibertat sota fiança (de 1.500 euros!).
N'Antoni explica que «en tota la manifestació no vaig veure cap
pedra ni una, mai en vaig tocar cap ni tan sols en vaig veure volar
cap» i afegeix que «diuen que duia la cara tapada, quan jo vaig
anar a la manifestació a donar la cara contra l'Europa del
capital». Aquest jove inquer pacifista, que es declara
«psicològicament tocat» per la detenció i tot allò que li comportà,
explica que «he rebut cops de porra, m'han tengut tancat 50 hores!
Fins després de passades unes dotze hores no ens varen deixar anar
al bany, ni ens varen donar menjar ni beure, ni mantes ni
matalassos. Setze metres quadrats per setze persones» i insisteix
que «som innocent, com molts dels que hi havia a dins». A n'Antoni
se li farà un judici dels anomenats «ràpids». Sera jutjat el proper
5 d'abril a Barcelona i li poden caure fins a quatre anys i set
mesos de presó (!!!!).
N'Antoni demana suport, no només per a ell, sinó per a tots els
companys arrestats injustament i que compten com a única «prova»
incriminatòria la declaració d'uns agents de policia. Un servidor,
per sort o per desgràcia, pot parlar amb certa experiència de com
funcionen aquestes coses i sé, n'estic absolutament convençut, que
no deixarem n'Antoni abandonat. No deixarem que tanquin un
mallorquí innocent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.