nubes dispersas
  • Màx: 10°
  • Mín:

Defensar un mallorquí innocent

Malgrat que ja han passat dues setmanes des que es va celebrar la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea a Barcelona, les seqüeles que ha deixat segur que tardaran molt de temps a esllanguir-se. I no parlam de les decisions preses en el búnquer que es muntaren els màxim dirigents europeus encapçalats pel caudillín espanyol, i que sens dubte afectaran les nostres vides de ja mateix. Ens referim a la immensa manifestació del 16 de març a Barcelona, que demostra que la gent que se sent perjudicada per l'actual model de globalització neoliberal és molta i que malgrat els repetits intents de criminalització, aquesta gent està disposada a mobilitzar-se contra els perjudicis de la globalització neoliberal.

Qui tampoc podrà oblidar fàcilment la cita del 16 de març de 2002, són el prop d'un centenar de detinguts, en molts casos de manera arbitrària, víctimes de la desmesurada actuació policial a la qual ens tenen avesats les hosts dirigides per Júlia Garcia-Valdecasas, delegada del Govern espanyol a Catalunya. Els detinguts a banda de l'arbitrarietat dels seus arrests, denunciaren diverses irregularitats i maltractaments com:

-No poder saber si s'havia realitzat la telefonada a què tenen dret.

-Haver rebut pressions per signar un paper que no sabien què deia.

-No rebre aliments des del dissabte horabaixa fins diumenge nit.

-Tenir amuntegades 64 persones en tres cel·les i malgrat el fred no pogueren disposar ni de matalassos, ni de flassades.

-No se'ls permeté anar a l'excusat i hagueren de fer les seves necessitats al passadís, a través de les reixes.

-Pèssima atenció mèdica i maltractament físics a alguns detinguts.

Entre aquests detinguts hi havia un mallorquí. Un jove d'Inca, que estudia a Barcelona i a qui no conec personalment, però de qui he rebut un correu electrònic en el qual explica el seu cas. N'Antoni, aquest jove inquer, es declara pacifista i explica que va ser detingut quan es dirigia a casa d'uns amics a veure el partit Barça-Madrid que es jugava aquell dissabte. Sobre ell pesa l'acusació d'haver tirat pedres contra furgons policials i ara es troba en llibertat sota fiança (de 1.500 euros!).

N'Antoni explica que «en tota la manifestació no vaig veure cap pedra ni una, mai en vaig tocar cap ni tan sols en vaig veure volar cap» i afegeix que «diuen que duia la cara tapada, quan jo vaig anar a la manifestació a donar la cara contra l'Europa del capital». Aquest jove inquer pacifista, que es declara «psicològicament tocat» per la detenció i tot allò que li comportà, explica que «he rebut cops de porra, m'han tengut tancat 50 hores! Fins després de passades unes dotze hores no ens varen deixar anar al bany, ni ens varen donar menjar ni beure, ni mantes ni matalassos. Setze metres quadrats per setze persones» i insisteix que «som innocent, com molts dels que hi havia a dins». A n'Antoni se li farà un judici dels anomenats «ràpids». Sera jutjat el proper 5 d'abril a Barcelona i li poden caure fins a quatre anys i set mesos de presó (!!!!).

N'Antoni demana suport, no només per a ell, sinó per a tots els companys arrestats injustament i que compten com a única «prova» incriminatòria la declaració d'uns agents de policia. Un servidor, per sort o per desgràcia, pot parlar amb certa experiència de com funcionen aquestes coses i sé, n'estic absolutament convençut, que no deixarem n'Antoni abandonat. No deixarem que tanquin un mallorquí innocent.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.