Uns dies festius com aquests, en els quals la gran majoria ha optat per oblidar-se del sentit religiós, convindria que, com a mínim, molts ens replantegessin la part mística del recolliment i la reflexió. Dic això perquè després d'uns dies d'infart crec que ja és hora de pensar en el que ha passat i el que desgraciadament acabarà venint. No és la meva intenció passar el via crucis però ara que ja sabem que l'1 de maig començarà la primera de les batalles "aquí com en els guions de Hollywood també hi ha bons i dolents, molts dolents que acaben perdent" convé que no ens passi per alt cap de les eines preparatòries pel gran enfrontament de juny del 2003. Ningú no em negarà que una Comunitat Autònoma on es pot redireccionar el correu electrònic d'altri sense la condemna ni social ni jurídica, on els criminalment culpables es lliuren per la data de caducitat i on qualsevol agrupació de una o més d'una persona es creu amb el dret d'encadenar-se a la mínima que veu perillar els seus interessos econòmics, pot donar molt de joc. Un joc "el qualificatiu de brut i net el deix a lliure elecció" del que sentirem parlar i del que segurament acabarem ben farts. Encara així convé saber d'on vénen i el que han fet els jugadors, com s'han posicionat cada un d'ells en el nostre rànquing de prioritats. Hi ha qui no podrà oblidar la partida de la moratòria, amb les grues anant i sobretot tornant, o la de l'ecotaxa, o la dels tribunals amb el seu singular triomfador. Partides memorables sobre les que anirem reflexionant i de les que, segurament, prendrem bona nota, després el juny del 2003 ens tocarà a noltros el torn i allà decidirem si els guanyadors d'avui són els perdedors de demà.