La ferida dels GAL

La mateixa crisi dels socialistes d'Euskadi esperona aquesta obsessió per la sang i la mort. ETA ataca el PSE-PSOE perquè sap que és la baula més dèbil de la cadena de partits que defensen la unitat de l'Estat. I emprar les pistoles per aconseguir objectius d'aquest tipus és la pitjor barbaritat que es pot cometre. ETA és un llast en el procés d'autodeterminació dels bascs, entorpeix qualsevol intent d'aprofundiment en l'autogovern i, al capdavall, impedeix avançar a un poble que mira cap al futur. Tanmateix, mai no aconseguirà «expulsar» els partits estatalistes. Lluny d'això, els enfortirà. Objectivament parlant, ETA és un anacrònic aliat dels que rebutgen i odien el desenvolupament nacional d'Euskadi. De fet, els seus comandos lluiten per la supervivència cada cop més aïllats i la raó històrica que podien tenir amb el desastre del GAL, que acabà per enviar a l'oposició el PSOE de González, s'està esvaint davant l'espectacle de tirs al clatell. Però un cop constatat aquest desastre, també és necessari incidir en el fracàs del Govern Aznar per resoldre el problema. La incompetència manifesta del felipisme a l'hora de dur la pau a Euskadi semblava insuperable. No obstant això, Aznar du el mateix camí. L'obsessió del llogater de la Moncloa era derrotar a les urnes el nacionalisme pacífic basc amb la candidatura de Mayor Oreja. El seu fracàs fou estrepitós. I pretendre solucionar les coses amb mesures policíaques s'ha demostrat inútil una vegada més. Si Moncloa s'encaparrota a desenvolupar la seva política al marge d'Ajuria Enea, aquest drama continuarà obert durant molt de temps, encara que sigui dins el marc de l'euro i de la Unió Europea.