Evidentment, la condemna a aquesta dona nigeriana que segons els tribunals hauria de morir lapidada no és ni la punta de l'iceberg de la brutalitat que els humans ens inferim en els cossos i els esperits de les dones. En aquestes situacions límit qualsevol consciència està oberta als majors trasbalsos. És inconcebible la indiferència com a resposta a fets tan cridaners. I més si saps que la llei corànica no preveu aquesta condemna. No és que aquesta llei sigui gens benèvola ni justa, ja que per a la dona adúltera consigna una pena de 100 fuetejades, més que les que, segons la mateixa llei, s'han d'aplicar al cos de l'home que calumnia la dona acusant-la d'adúltera. Segons aquesta llei, per tant, seria possible que una dona rebés 100 fuetejades i que, demostrada posteriorment la seva innocència, el calumniador fos castigat amb 80. La llei corànica, inspirada en lleis anteriors, no es pot dir que persegueixi la justícia en aquesta terra. Però de tota manera, allò que no preveu és la lapidació, si és que les meves informacions, en un terreny tan sotmès a lectures i interpretacions diverses i contradictòries, són, com crec, de fiar.
La responsabilitat d'aquests fets cau directament sobre uns legisladors i uns jutges que exerceixen les seves funcions enmig de la barbàrie d'una de les dictadures més cruels d'Àfrica. És obvi que els grans corrents culturals s'imposen als règims polítics, però també és cert que la funció de la política és dignificar la vida humana a través d'aquesta eina fonamental que són els drets humans. Només els règims democràtics estan en condicions de lluitar contra l'estatus de servitud que pateix la dona en una àmplia geografia del món. Val a dir que el món desenvolupat no ha ajudat gaire a l'avanç de la justícia en aquesta geografia.
Ara és el moment de recordar que el règim de terror de Nigèria es va mantenir i es va enrobustir gràcies a la complicitat criminal de la petroliera Shell. Fa pocs dies, TV3 oferia un 30 minuts sobre la tendència creixent d'una part del capital d'actuar només en activitats i en empreses respectuoses amb els drets humans i el medi ambient. Vostè pot, si vol, donar ordres al seu agent de borsa en el sentit que no inverteixi els seus estalvis en empreses dubtoses. Sembla que el gruix d'aquest estalvi ètic ha anat creixent considerablement, fins al punt que la principal agència d'inversions de borsa del món ja té una divisió dedicada exclusivament a inversions «netes». D'altra banda, hi ha empreses dedicades a informar sobre la qualitat moral de grans multinacionals.
Si vostè, lectora o lector, es pregunta a què vénen aquestes disquisicions, la resposta serà vaga, confusa, però tendrà relació amb la necessitat de vigilar durant les vint-i-quatre hores del dia fins el més petit gest, ja que si molts milions de persones haguéssim boicotejat fa molts d'anys la petroliera Shell, per ventura aquesta dona, Safiya Hussaini, no hauria estat condemnada de manera tan infame.
Des de la tintura d'ungles a la fruita o el cotxe, passant sobretot per la benzina, tot allò que compram pot estar perjudicant dones, infants, homes a la mateixa terra. La dona, sempre.
