algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Carme Vidal

Voravia de la Seu

Llegesc en el Diari de Balears d'avui, dia 15 de març de 2002, que «Baltasar Coll, màxim estudiós de l'obra de Gaudí a la Seu, manifestà que no hi ha cap document que confirmi que la voravia que envolta la Seu sigui un disseny de Gaudí.» Si una autoritat en la matèria s'expressa amb tal contundència serà perquè està segur d'allò que diu. Dins la modèstia de les meves investigacions sobre la intervenció de Gaudí a la Seu de la Ciutat, només gosaria dir que no he trobat cap document que confirmi que el perfil de la voravia sigui el que l'esmentat arquitecte va aprovar, però també és cert que no he trobat cap document que digui que el projecte realitzat fos un projecte diferent del que en un principi hauria rebut el vistiplau del genial arquitecte.

Per la documentació consultada, sobretot les actes capitulars de l'època, es pot suposar que la plaça de l'Almoina i també els accessos al mateix portal de l'Almoina es trobaven en bastant mal estat. El bisbe Campins en una visita que féu a Barcelona l'any 1907, es va fixar que en els portals de les esglésies barcelonines hi havien col·locat unes mampares «para defender del aire a los concurrentes». A la vista d'aquesta observació el capítol va acordar adoptar aquest sistema per evitar els corrents d'aire provinents de l'esmentat portal.

El mateix any es tornà a fer palesa la preocupació del capítol per millorar l'estat d'aquell espai públic. Es va acordar fer una síquia a l'entrada del mateix portal per cobrir-la posteriorment amb una reixa de ferro, a fi que s'hi pogués dipositar el fang i la terra que els feligresos duien aferrats a les seves sabates en entrar a l'església i així «aparezca (...) nuestra basílica siempre aseada y limpia».

És evident que la plaça de l'Almoina és un espai públic, però un espai molt singular i en això hi estarem d'acord totes les persones amb un mínim sentit comú i amants de la nostra història: creients, no creients, mallorquins i no mallorquins. L'ordenació d'aquesta plaça pertoca, certament, a l'ajuntament de Palma, que és responsable dels espais públics de la ciutat. Em desagrada, però, comprovar que l'actual consistori no té ja l'exquisida cura de les formes que mostrava l'ajuntament del 1908.

En aquell any, en efecte, l'ajuntament comissionà el tinent de batlle Jeroni Castaño per informar el bisbe Campins del projecte de construir una voravia a la plaça del portal de l'Almoina, «lo cual según dispone la Ley Civil corresponde a los Ayuntamientos». A la vista de la situació el capítol va comissionar el canonge Fabriquer per tractar amb el batlle «cualquier asunto que con ocasión de las obras de referencia surgiese».

L'any 1912 el mateix bisbe Campins informà el capítol que «una comisión del Excmº. Ayuntamiento de esta ciudad había tenido la atención de visitarle» per informar del projecte de la rasant de la «Plaza de la Seo y su continuación por la C/ de Palacio, o sea, por frente la puerta Principal de la Catedral» i que amb aquesta finalitat s'havia previst construir les voravies i els passadissos convenients segons els plànols que li havien presentat. El bisbe Campins, atesa la importància de les obres, lliurà aquests plànols a Gaudí perquè els examinàs, i aquest manifestà que les obres projectades no perjudicaven el projecte de reforma de la Seu.

Com podem veure, els que governaven l'ajuntament de la Ciutat el 1912 varen demostrar ser, si més no en aquest episodi, elegants i respectuosos.

El bisbe Campins en la mateixa comunicació al capítol afegia «que convenía que dicho Sr. Gaudí señalara el perfil de la acera que ha de rodear los muros de esta Santa Iglesia» i que es podia donar el consentiment al projecte de l'Ajuntament, encara que «el Cabildo "concloïa" se reserva el derecho de servirse de su arquitecto para señalar el perfil de la acera que ha de rodear los muros de esta Santa Iglesia.»

La primavera del 1913, el canonge Llobera presentà al capítol, reunit en sessió extraordinària, el plànol de les voravies que havia de construir l'ajuntament «en torno de esta Catedral Basílica, manifestando su conformidad el Ilmº. Cab. por no sufrir perjuicio alguno esta Catedral».

Tant el bisbe Pere Joan Campins com l'arquitecte Gaudí eren plens de vida la primavera de 1913. Campins va morir dia 23 de febrer de 1915, i Gaudí el 10 de juny de 1926. Coneixent el tarannà del bisbe, és impensable que li poguessin donar gat per llebre i dur a terme un projecte diferent al que ell havia valorat i al qual el mateix Gaudí havia donat el vistiplau. No obstant això, bastaria fer una volta per la zona (que ara com ara no és possible fer a causa de les obres) i observar la corba del perfil de la voravia que encercla el portal i la casa de l'Almoina, i també les dues decoracions de forma circular encastades en el paviment, a manera de catifa, situades davant els portals Major i de l'Almoina, per deduir qui en va ser l'autor. De totes maneres el cas és tan seriós que el més sensat seria pensar: in dubio pro reo.

No sé qui és l'arquitecte encarregat de la reforma de la plaça de la Seu, però em costa creure que un professional designat per a aquesta funció no tengui la cura de documentar-se sobre els condicionants històrics, artístics i estètics d'un lloc tan singular abans d'emprendre una intervenció tan agressiva com la que sembla que s'hi vol dur a terme.

Fa poques setmanes els diaris anaven plens de fotografies on es podia veure el batlle de la Ciutat, senyor Fageda, al costat del senyor Giralt Miracle, comissari de l'any Gaudí, anunciant a bombo i platerets les «IX Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes», amb seu al Gran Hotel de Palma, per al proper mes de juny. Seria trist haver d'aprofitar, també, aquestes jornades per lamentar l'eliminació d'una obra, en el projecte de la qual hi va participar amb molta probabilitat el mateix Gaudí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.