Llegesc en el Diari de Balears d'avui, dia 15 de març de 2002,
que «Baltasar Coll, màxim estudiós de l'obra de Gaudí a la Seu,
manifestà que no hi ha cap document que confirmi que la voravia que
envolta la Seu sigui un disseny de Gaudí.» Si una autoritat en la
matèria s'expressa amb tal contundència serà perquè està segur
d'allò que diu. Dins la modèstia de les meves investigacions sobre
la intervenció de Gaudí a la Seu de la Ciutat, només gosaria dir
que no he trobat cap document que confirmi que el perfil de la
voravia sigui el que l'esmentat arquitecte va aprovar, però també
és cert que no he trobat cap document que digui que el projecte
realitzat fos un projecte diferent del que en un principi hauria
rebut el vistiplau del genial arquitecte.
Per la documentació consultada, sobretot les actes capitulars de
l'època, es pot suposar que la plaça de l'Almoina i també els
accessos al mateix portal de l'Almoina es trobaven en bastant mal
estat. El bisbe Campins en una visita que féu a Barcelona l'any
1907, es va fixar que en els portals de les esglésies barcelonines
hi havien col·locat unes mampares «para defender del aire a los
concurrentes». A la vista d'aquesta observació el capítol va
acordar adoptar aquest sistema per evitar els corrents d'aire
provinents de l'esmentat portal.
El mateix any es tornà a fer palesa la preocupació del capítol
per millorar l'estat d'aquell espai públic. Es va acordar fer una
síquia a l'entrada del mateix portal per cobrir-la posteriorment
amb una reixa de ferro, a fi que s'hi pogués dipositar el fang i la
terra que els feligresos duien aferrats a les seves sabates en
entrar a l'església i així «aparezca (...) nuestra basílica siempre
aseada y limpia».
És evident que la plaça de l'Almoina és un espai públic, però un
espai molt singular i en això hi estarem d'acord totes les persones
amb un mínim sentit comú i amants de la nostra història: creients,
no creients, mallorquins i no mallorquins. L'ordenació d'aquesta
plaça pertoca, certament, a l'ajuntament de Palma, que és
responsable dels espais públics de la ciutat. Em desagrada, però,
comprovar que l'actual consistori no té ja l'exquisida cura de les
formes que mostrava l'ajuntament del 1908.
En aquell any, en efecte, l'ajuntament comissionà el tinent de
batlle Jeroni Castaño per informar el bisbe Campins del projecte de
construir una voravia a la plaça del portal de l'Almoina, «lo cual
según dispone la Ley Civil corresponde a los Ayuntamientos». A la
vista de la situació el capítol va comissionar el canonge Fabriquer
per tractar amb el batlle «cualquier asunto que con ocasión de las
obras de referencia surgiese».
L'any 1912 el mateix bisbe Campins informà el capítol que «una
comisión del Excmº. Ayuntamiento de esta ciudad había tenido la
atención de visitarle» per informar del projecte de la rasant de la
«Plaza de la Seo y su continuación por la C/ de Palacio, o sea, por
frente la puerta Principal de la Catedral» i que amb aquesta
finalitat s'havia previst construir les voravies i els passadissos
convenients segons els plànols que li havien presentat. El bisbe
Campins, atesa la importància de les obres, lliurà aquests plànols
a Gaudí perquè els examinàs, i aquest manifestà que les obres
projectades no perjudicaven el projecte de reforma de la Seu.
Com podem veure, els que governaven l'ajuntament de la Ciutat el
1912 varen demostrar ser, si més no en aquest episodi, elegants i
respectuosos.
El bisbe Campins en la mateixa comunicació al capítol afegia
«que convenía que dicho Sr. Gaudí señalara el perfil de la acera
que ha de rodear los muros de esta Santa Iglesia» i que es podia
donar el consentiment al projecte de l'Ajuntament, encara que «el
Cabildo "concloïa" se reserva el derecho de servirse de su
arquitecto para señalar el perfil de la acera que ha de rodear los
muros de esta Santa Iglesia.»
La primavera del 1913, el canonge Llobera presentà al capítol,
reunit en sessió extraordinària, el plànol de les voravies que
havia de construir l'ajuntament «en torno de esta Catedral
Basílica, manifestando su conformidad el Ilmº. Cab. por no sufrir
perjuicio alguno esta Catedral».
Tant el bisbe Pere Joan Campins com l'arquitecte Gaudí eren
plens de vida la primavera de 1913. Campins va morir dia 23 de
febrer de 1915, i Gaudí el 10 de juny de 1926. Coneixent el tarannà
del bisbe, és impensable que li poguessin donar gat per llebre i
dur a terme un projecte diferent al que ell havia valorat i al qual
el mateix Gaudí havia donat el vistiplau. No obstant això, bastaria
fer una volta per la zona (que ara com ara no és possible fer a
causa de les obres) i observar la corba del perfil de la voravia
que encercla el portal i la casa de l'Almoina, i també les dues
decoracions de forma circular encastades en el paviment, a manera
de catifa, situades davant els portals Major i de l'Almoina, per
deduir qui en va ser l'autor. De totes maneres el cas és tan seriós
que el més sensat seria pensar: in dubio pro reo.
No sé qui és l'arquitecte encarregat de la reforma de la plaça
de la Seu, però em costa creure que un professional designat per a
aquesta funció no tengui la cura de documentar-se sobre els
condicionants històrics, artístics i estètics d'un lloc tan
singular abans d'emprendre una intervenció tan agressiva com la que
sembla que s'hi vol dur a terme.
Fa poques setmanes els diaris anaven plens de fotografies on es
podia veure el batlle de la Ciutat, senyor Fageda, al costat del
senyor Giralt Miracle, comissari de l'any Gaudí, anunciant a bombo
i platerets les «IX Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes»,
amb seu al Gran Hotel de Palma, per al proper mes de juny. Seria
trist haver d'aprofitar, també, aquestes jornades per lamentar
l'eliminació d'una obra, en el projecte de la qual hi va participar
amb molta probabilitat el mateix Gaudí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.