Lluís Maicas

Quadern de viatge

Lluís Maicas19/03/02 0:00

Dissabte, 9." Els empelts formen part d'una agricultura ecològica de millora genètica. Es tracta d'un procés natural, consistent a inserir en una soca d'un arbre una part d'un altre arbre, per tal d'obtenir una varietat o, fins i tot, una barreja de fruits, amb la intenció de millorar"ne la qualitat. El resultat d'aquesta operació o tècnica, aplicada per l'home al llarg dels segles, ha estat la producció d'una enorme varietat del mateix fruit i encara aquestes varietats han tengut diferents noms en cada contrada, noms en els quals la imaginació pagesa, ja sigui per la procedència, ja sigui per similitud, s'hi ha esmerçat, aconseguint un patrimoni lingüístic popular d'una riquesa excepcional, però també d'una gràcia, d'una inventiva, àdhuc d'un doble sentit, propis d'una terra i d'una gent que ha hagut d'amagar la transgressió verbal sota formes d'aparença innocent. És ben sabut que en una tradició oral encara vigent, alguns noms de fruits també s'usen per a referir"se als genitals, tant femenins com masculins. Les gloses de picat són un bon exemple d'aquest ús del llenguatge que parla de sexe sota la complicitat de l'anyada. Així, la poma, la figa o la fava, per citar alguns exemples ben coneguts i d'ús col·loquial, no només fan referència al fruit de la pomera, la figuera o la favera, sinó també als genitals de la dona i de l'home. El cas és, però, que la invasió de fruites forasteres en els nostres mercats, vingudes del nostre i d'altres continents, i el progressiu abandó dels conreus han fet que moltes de les varietats estiguin en perill d'extinció o hagin desaparegut i amb elles els noms que les identificaven. El procés és irreversible i, això no obstant, no puc estar"me de repassar alguns dels noms que, aquí i arreu dels països catalans, han donat a les distintes varietats d'algunes de les fruites més comunes.

Pel que fa a les figues, la magnitud de les seves distintes varietats és immensa, cal esmentar: figa blanca"poma, figa coll de dama, figa de la senyora, figa cul de ruc, figa de geniva de mort, figa de mort, figa pecadora, figa del peçonet, figa pit de reina, figa de rei i figa vacal. Quant a les pomes: poma bruta, poma comare, poma de cor gelat, poma de cul de ciri, poma de cul de matxo, poma de foc, poma de la Mare de Déu, poma de la senyora, poma del Bon Jesús, poma amb randa i poma fadrina. Les peres tenen un patrimoni de denominacions més minvat, però cal fer esment de: pera de bon cristià, pera de cuixa de dona, pera de cuixa de monja i pera de na bruta. I referent a les prunes: pruna clàudia, pruna de frare llarg i pruna mata"soldats.

Diu la tradició que les condicions de la figa més bona són: coll de beata (un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l'ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada). A mi em sembla una descripció voluptuosa, especialment la que fa referència a la condició de viuda. Crec que els pagesos usaren un llenguatge polisèmic avant"la"lettre. I ja que xerram de figues, m'ha vengut al cap una facècia habitual entre els adolescents que sovintejàvem els figuerals i els sequers i era fer creure als nouvinguts que untant"se la punta del gland amb unes gotes de lletrada, un suc blanc i lletós, de figa o de figó, aquest prendria unes dimensions i una vigoria descomunals. En realitat el que obtenia l'ingenu pobletà era una coïssor i una inflor que el feien córrer cap a un poal per posar en remull el membre envermellit.

Dimarts, 12." Quan s'esdevé una tragèdia, com és ara la mort d'un o més joves per sobredosi de substàncies narcòtiques o ingestió de noves drogues de disseny barrejades amb alcohol, hom té la necessitat de trobar culpables i gira els ulls vers les institucions, els organitzadors, la família, la societat o el sistema educatiu. Potser tots hagin de suportar una part de la culpa, encara que només sigui per permetre que es donin les circumstàncies favorables perquè el desastre succeeixi. Ningú no diu, però, que quan algú fineix amb el cor a més de dues"centes pulsacions per minut, assabentat d'antuvi que pren quelcom nociu per a la seva salut i acceptant el risc i les conseqüències de la seva decisió, és l'últim responsable d'una cadena d'errors i, encara que sigui dur, cal recordar que la responsabilitat final en l'acte d'ingerir la droga és de qui la consumeix.