José María Aznar no ha tingut gaire sort en el seu intent de convertir"se en la gran estrella de la cimera de Barcelona. Els francesos en primer lloc, i els alemanys en part, com també altres estats d'arrelada tradició democràtica li han dit a l'ara reconvertit ultraliberal castellà que el procés d'unió econòmica té els seus tempos i els seu ritmes, i que no es pot fer la viada propugnada pel «teòric» de Quintanilla de Onésimo. El malestar francès ve per la proposta aznarista de procedir ràpidament a la liberalització del sector energètic. Però haurà d'esperar almenys fins el 2004. França té un potentíssim monopoli públic en aquest sector. I Chirac li contestà a Aznar quelcom que entendran molt bé els mallorquins: «Per nosaltres el sector elèctric és molt important. Acceptam la liberalització, però a poc a poc. No volem que vénguin empreses que s'instal·lin de manera precipitada i facin patir panes i avaries a la nostra població». També la imatge d'un Chirac mostrant el rellotge a Aznar a l'hora de fer"se la foto final de família és tot un símbol d'aquesta cimera, com també el fet que Romano Prodi, president de la Comissió Europea es mostràs hàbilment sarcàstic en saludar Aznar com «un espanyol tan europeu». Els nouvinguts a un projecte continental comú, com és el cas dels conservadors espanyols, han de saber estar en el seu lloc i no voler ser més papistes que el papa. Per una altra banda, la cimera té altres aspectes importants: l'Europa social continuarà endavant. El Continent està orgullós del grau de protecció dels seus ciutadans, probablement el més alt del món, sí bé també es faran passes importants per enaltir la moral de laboriositat entre la població. Així, es vol aconseguir que l'edat «real» de jubilació sigui efectivament els 65 anys i no els, a la pràctica, 58 anys actuals. Però la protecció social és la clau per avançar. Per moltes protestes que s'hagin produït en els carrers de Barcelona en contra de l'Europa del capital, si es manté l'actual sistema de protecció el camí de la unió serà imparable, sempre respectant les opinions i el lliure dret a la discrepància. El marc europeu ha de ser igualtat, llibertat i fraternitat. I la convicció que ens espera a tots un futur millor sempre que es respecti el vell esperit de lluita i de crítica.