Quan el Pacte de Progrés formà govern, hi havia una esperança de canvi cap endavant. Com a representant d'un col·lectiu de professorat i com a sindicalista d'UGT, vaig tenir unes converses amb el, llavors nou, director general de Planificació i Centres, el senyor Jaume Gual, a fi de planificar els canvis necessaris per evitar la discriminació d'un sector del professorat de secundària (professorat d'Ecomonia, entre d'altres), que roman en greu desavantatge perquè no pot tenir un departament propi. En aquelles converses, en aquell temps, Gual prometé que es resoldria aviat aquest greuge comparatiu amb la modificació del Reglament Orgànic de Centre.
Doncs, no. Ara diu que no, que tan sols serà «subdepartament», sense cap possibilitat d'accedir a llevar-se el «sub», ni per concurs ni per oposició, mantenint per tant els col·lectius de professorat d'Economia i d'altres en situació de ciutadans de segona categoria, subprofessores i subprofessors dins un subdepartament. Aquesta situació resulta encara més xocant i estrambòtica quan és de domini públic el fet que el Consell Escolar de la CAIB hagi fet la recomanació concreta de la creació d'aquests departaments, fent l'esmentat director general de Planificació i Centres cas omís d'aquesta recomanació.
És això anar endavant? O és mantenir la mateixa línia del Govern central quan no vol escoltar els afectats pels canvis de la reforma de la LOU, la revàlida... És un progrés el fet de no pactar ni escoltar els afectats?
